Nico Laprovittola (Morón, 1990) té un alt percentatge de responsabilitat en la salvació esportiva del Joventut de Badalona. La Penya, un històric del bàsquet català, espanyol i europeu, va estar a punt de desaparèixer ara fa un any. Immers en una crisi esportiva i, sobretot, institucional, l’entitat verd-i-negra va aconseguir ressuscitar amb bon bàsquet i amb l’entrada de Grífols en l’accionariat.
L’Olímpic de Badalona és ara un nou pavelló. Més ple, més feliç i amb més il·lusió per tornar a veure la Penya competir davant els equips més grans de la Lliga ACB. Un any després d’haver vist l’abisme, el Joventut és ara un nou conjunt i disputarà, havent seduït la seva gent amb un joc espectacular, la Copa del Rei de Madrid. La seva principal figura, el base argentí fanàtic de Boca Juniors, explica les sensacions de l’equip en una conversa amb La República Esportiva.
L’any passat les coses estaven molt difícils. Va arribar vostè i la situació es va arreglar. Un any després, la Penya a la Copa. Quin canvi, no?
Impensable tot, però ens ho hem guanyat. Ens ha costat molt. Vam sofrir molt l’any passat, però aquest any estem gaudint, guanyant i és tot molt bonic. Ho hem de valorar. Hem de celebrar cada victòria i, si perdem, que la derrota ens faci mal per tornar a guanyar de seguida.
Cada dia jugant millor.
Estem jugant bé. L’important és que sabem a què juguem. Coneixem com està format l’equip, quins rols té cada jugador i estem ajudant a que el club, més enllà d’aconseguir resultats, mantingui una identitat, una manera de jugar i que cada cap de setmana competeixi al màxim nivell.
Que la Penya és un equip diferent ho tenen integrat, entenc. Aquesta identitat de la qual parlava.
Primer, des de la institució i, després transmetent-ho nosaltres a la pista perquè la gent ho vegi. Volem que tothom ho vegi, que hi ha compromís amb el club. D’una situació difícil estem creixent i volem que la Penya arribi el més amunt possible.
Aquest estil de joc de la Penya, ofensiu i alegre, li ha anat bé per les seves qualitats?
La part més bonica del bàsquet és la part ofensiva, però òbviament la defensa et duu a moltes victòries. És possible que en defensa no siguem molt vistosos, però tenim una activitat molt bona, en la qual participen tots els jugadors de l’equip, un fet que és molt positiu. I en atac, sabem com volem jugar, també depenent del rival i les seves característiques. Llegim el partit i això ens porta a jugar bé. compartim la pilota, tots hi participen i això és molt important.
En el públic s’ha notat? L’Olímpic s’omple cada dia més?
La gent que ve habitualment a l’Olímpic se n’adona que l’ambient és un altre i gaudeix del bàsquet que juguem. Cada cop està venint molta més gent. És importantíssim per nosaltres que els afeccionats se sumin, creguin en l’equip i hi confiin, perquè estem fent una feina molt bona.
Carles Duran deia que un dels objectius del club era recuperar l’Olímpic. S’està aconseguint?
Sí, seguríssim. Es nota molt. Avui ve molta gent al pavelló, tot i que encara m’agradaria que en vingués més. Sabem que des del club s’està treballant molt, no només es fia tot als resultats. La institució està treballant per això, però en l’esport manen els resultats i això ens porta a estar en una altra posició, a ser un equip més visible. El fet de classificar-nos per la Copa ens dona prestigi i hem d’aprofitar això per seguir sumant gent, no quedar-nos només amb el què tenim ara.
Parlàvem del canvi en el públic. Amb els nous accionistes, la institució s’ha fet més forta?
Es nota molt. Un dels exemples més clars és que estan treballant en uns vestidors nous, que abans estaven força mal cuidats. Això suma, més que res en el dia a dia. També en el fet de com treballa la gent, de com va l’equip, de no tenir mesos endarrerits. Tot suma i tot va lligat als resultats.
Cobrar al dia genera confiança en el club, és clar.
No dona confiança a l’hora de llançar (riu). Però sí, la gent té plena confiança en el club. Tots treballem amb molta més tranquil·litat i sense pressions. No m’agrada dir que estem en una situació còmoda, però sí que estem confortables. És amè treballar aquí. I la qualitat de les persones que hi ha al club, els jugadors, l’equip tècnic ajuda perquè l’ambient sigui bo.
I ara, la Copa del Rei. Rival molt complicat per començar.
Sí, el Baskonia és un equip d’Eurolliga, top d’Europa. Però nosaltres ens hem guanyat un lloc a la Copa, volem ser protagonistes i pensem en guanyar. Després la pilota entrarà o no, però l’important és que l’equip té mentalitat guanyadora.
És el màxim repte fins ara?
Bé, l’any passat va ser molt difícil salvar-ho, hi havia molta feina a fer i teníem molta gent per empènyer. Però sí, ara són màxim tres partits i hem de tenir una bona mentalitat, ganes de competir, fam i creure’ns que podem fer-ho. Arrel d’això creixerem més.