Del minut 7 al 35 s’ha viscut el tram de partit més esperpèntic de l’última dècada del Reial Madrid. Ziyech ha fet el primer gol de l’Ajax, Neres el segon, i Lucas Vázquez i Vinicius, els dos jugadors més en forma de l’equip blanc en l’actualitat -juntament amb Reguilón-, han hagut de marxar plorant del camp per lesió. Des de l’òptica culer, aquests fets han suposat erotisme i poesia. Parafrasejant Octavio Paz, el primer és una metàfora de la sexualitat i, la segona, una erotització del joc del futbol.
L’orgasme ha arribat amb la concessió del gol de l’excels Tadic, poeta futbolístic en una vetllada de 5 de març, pel VAR. Escaire matemàtic en forma de sentència. Set dies poques vegades han suposat tanta alegria concentrada a l’afició blaugrana. Entre dimecres i dissabte, el Barça es va classificar per la final de la Copa del Rei i va posar una mà a la base del trofeu de la lliga espanyola a la vegada que eliminava el Reial Madrid de les dues grans competicions nacionals; aquesta nit l’Ajax, vestit de negre com la mort, s’ha encarregat de descartar-lo per Europa.
De manera humiliant, homenatjant un Barça pertanyent a millors temps, enterrant l’era europea de l’equip blanc amb una exquisitesa definitiva d’Schöne, qui té un peu dret digne de ser un holograma del d’Sneijder, que ha deixat en anècdota l’intent de reacció local. El Reial Madrid no queia eliminat a la Champions League des del 13 de maig de 2015, quan la Juventus els va deixar sense final berlinesa gràcies a un gol d’Álvaro Morata -com canvia la vida-. Aquella orelluda se l’enduria el Barça de Luis Enrique.
Han hagut de passar gairebé quatre anys, una barbaritat en el món del futbol, perquè un equip aconseguís apagar la ratxa europea d’un conjunt que, malgrat la penosa imatge d’enguany i els arguments fràgils d’anys anteriors, se li ha de reconèixer un mèrit immens per haver estat capaç de conquerir la competició continental en tres cursos seguits. Especialment, a un jugador que ja no forma part de la seva plantilla i que és una de les respostes per qui es pregunti com és possible el succeït de 21 a 22:55 h al Santiago Bernabéu.
El desert que li queda per davant al Reial Madrid fins a final de temporada té dimensions d’odissea, però sense oceà, sense saber qui l’espera a Ítaca i amb el cant de la sirena Mourinho ressonant a les oïdes de Florentino Pérez.