Embranzida inicial, de nou, del Barça, ara a Vila-Reial, sense resultat més enllà de dos pals i amb Memphis fallant-ne dues de molt clares. Xavi aposta pels extrems oberts i Abde li dona el que vol amb dribling, desbordament i centrades perilloses… i el que ve ja ho hem escrit: “superats els primers vint minuts el rival anivella el matx…” però aquesta frase canvia molt segons el rival que sigui i el Vila-Reial ho fa amb les mateixes armes que els blaugranes, avui de lila: la possessió, que es tradueix en aproximacions perilloses, i de nou ha d’aparèixer Ter Stegen per resoldre situacions molt clares. El Barça adorm la pilota per anar al descans.
A l’arrencada de la represa (m. 48) arriba el primer gol català, que ha necessitat de tres minuts perquè el VAR rectifiqui l’àrbitre de camp que, en principi, l’havia anul·lat. És una jugada d’Abde per la dreta, la pilota del qual va a l’altre cantó des d’on Jordi Alba xuta. Memphis desvia el xut al cos de Rulli i de Jong solament l’ha d’acompanyar al fons de la xarxa. Les línies tirades pel VAR demostren que el galindó del taló del peu d’Albiol està una mica més endarrerit que l’espatlla del davanter holandès. Alta tecnologia.
I comença un tercer partit en el que els locals es van refent del gol i el Barça no sap aturar-los. Així, en el dia que la FIFA ha decidit que els cinc canvis arribats arran de la pandèmia quedaran instituïts, a les lligues que així ho decideixin, es va demostrant cada cop més que estem davant d’un nou futbol on les segones parts seran més importants amb la participació de la gent nova que va sortint. Així, els groguets treuen Chukwueze, que marcarà l’empat, mentres que el Barça fa el canvi d’extrem obert, entra Dembélé per Abde, imaginem que pactat (66′) Mingueza per Jordi Alba, tocat, i Coutinho per Nico, que li costa acabar els partits. Aquesta vegada Dembélé no ha estat tan elèctric, però Mingueza sí que ha tingut protagonisme, dissortadament no gaire positiu, no tan sols en el gol rebut sinó involucrat en altres ocasions fallades pels castellonencs. Per contra, Coutinho, en els pocs minuts que ha estat al camp, l’ha tocada amb un encert poc habitual i ha provocat un penal, ja en temps afegit, que li han deixat tirar per fer el definitiu 1-3.
Pocs instants abans, en el 87, i després d’uns minuts on el segon gol groguet semblava inevitable, Memphis, per fi, ha acabat resolent en gol una jugada i invertir el possible 2-1 en un 1-2. Tanmateix, ens ha fet patir: Ter Stegen, deixant-se d’històries de construcció de joc, ja que els groguets eren els amos del partit i estaven avançats, llença una pilotada en llarg directe cap al davanter holandès. Memphis dribla Rulli, fet que el fa perdre la verticalitat, però, es perfila i fa passar la pilota per sota les cames del defensor Estopiñán, que volia tapar el màxim d’espai, amb el seu porter a terra i vençut.
Hi ha hagut molta sort: en la rectificació del VAR en el primer gol, en la finalització de Memphis en el segon i en el penal del tercer i, sobretot, en el fet que el Vila-Reial no ha culminat les múltiples ocasions que ha tingut. Els valencians han trobat a faltar el seu golejador, en Gerard Moreno i, quan Chukuwese ha sortit s’hi ha notat molt. L’efecte Xavi encara es basa en aquestes petites coses abans no es converteixi en quelcom de consistent. Ara, tot juga i tot s’hi val.