L’Atlètic del Cholo és el més mundà dels tres grans equips de Primera Divisió. No t’atropella com ho solen fer el Barça o el Madrid, però et guanya únicament perquè s’equivoca menys que tu. Es deixa tutejar i et fa sentir que estàs a prop de l’èxit, però quan et descuides, et mossega. Amb la mateixa formula que ha aixecat una Lliga i ha disputat dues finals de Champions League, els matalassers avui han tombat un bon Espanyol que ha xutat i ha tingut més la pilota que el seu rival. També s’ha equivocat més, i per això ha perdut. Tres errades en una sola jugada han permès que Griezmann fes de penal el gol de la victòria després que Dídac tingués el 0-1 a les seves botes. Les sensacions dels pericos milloren molt, però l’equip tampoc ha sumat al Wanda. I ja són sis derrotes consecutives a la Lliga, rècord històric del club. Tot i la bona actuació, l’hemorràgia no s’atura.
Marc Roca, suplent
Prescindir de Marc Roca, com ha fet avui Rubi, suposa renunciar a l’estil. Encara és més greu si resulta que el teu rival és l’Atlètic de Madrid, un equip que no vol la iniciativa de la pilota i que es caracteritza pel seu futbol reactiu. El penedesenc és el paradigma d’aquest nou Espanyol protagonista amb la bimba que va brillar a principi de temporada i que les darreres jornades s’ha vulgaritzat. Abans del xiulet inicial, la decisió de seure Roca a la banqueta costava d’entendre.
D’entrada, la titularitat d’Óscar Duarte, un perfil de migcentre que fa més per Quique Sánchez Flores que no pas per Rubi, no era un bon auguri per pensar que els pericos tornarien als orígens. La primera participació en el partit del costarriqueny semblava confirmar-ho. Duarte ha rebut d’esquenes una passada de Diego López, i l’ha perdut. No s’havien jugat ni 5 minuts d’enfrontament, i aquesta acció gairebé li costa un disgust a l’Espanyol, que d’inici ha estat arraconat al seu propi camp per la pressió altíssima de l’Atlètic de Madrid sobre la sortida de pilota visitant. Després, s’ha vist que Duarte no desentonava tant i que, tot i l’absència del 21 blanc-i-blau, els pericos han mirat de recuperar l’ambiciosa proposta ofensiva que va enamorar a començaments de temporada. Segurament amb Marc Roca sobre la gespa hauria estat més fàcil.
Créixer amb la pilota
La presència de Naldo al costat de David López a l’eix de la defensa ha fet de l’Espanyol un equip molt més fiable al darrere del que ho havia estat últimament. A partir d’això, els de Rubi han començat a créixer.
Quan l’impuls inicial del de Simeone s’ha refredat, els blanc-i-blaus han aprofitat per apoderar-se de la pilota. Tot i la suplència de Marc Roca, avui l’Espanyol ha administrat molt bé la tinença de l’esfèrica, quelcom que no feia des de feia moltes jornades. La fermesa defensiva ha anat acompanyada de possessions llargues i pausades, amb paciència, la mateixa recepta que aplicava amb èxit l’equip català fa setmanes. És per això que els de Rubi han sotmès el seu rival al llarg de bona part del primer acte i han disposat de molt bones ocasions per avançar-se, paradoxalment la majoria al contracop. Tot plegat ha provocat que el Wanda xiulés els seus jugadors. I és que si no hagués estat per Oblak i pel pal de la seva porteria, l’Espanyol hauria enfilat el túnel de vestidors amb avantatge. El camí era l’indicat.
La recepta matalassera
Avui s’ha tornat a demostrar que l’Atlètic és un d’aquells equips que no necessita fer massa res per guanyar els partits, en té prou amb cometre pocs errors i aprofitar-se dels que faci el seu rival. Així es pot explicar l’acció que ho ha canviat tot quan més a prop estava l’Espanyol de posar-se per davant al marcador. Dídac s’ha plantat sol davant Oblak, però s’ha equivocat i ha preferit cedir-la enrere en lloc de xutar. En la continuació de la jugada David López ha perdut inexplicablement una pilota que ha permès un contraatac matalasser que ha acabat amb un penal claríssim de Granero sobre Correa. L’escombrada del Pirata ha estat la tercera i definitiva errada consecutiva dels blanc-i-blaus, que en qüestió de segons han passat del 0-1 a l’1-0. Els de Simeone han esperat i, després que els catalans perdonessin, s’han posat per davant amb el llançament des dels onze metres de Griezmann.
Tothom sap com de difícil és capgirar un resultat favorable a l’Atlètic de Madrid, que, tot i les moltes baixes en defensa que està tenint, es manté com l’equip menys golejat de Primera Divisió. L’Espanyol també era conscient del repte majúscul que suposava donar la volta al marcador, més encara per a un conjunt que venia de cinc derrotes consecutives. Almenys s’havia d’intentar, haurà pensat Rubi, que ha fet entrar Melendo en el lloc de Naldo per dotar de criteri i associació el mig del camp. Llavors, Duarte s’ha ubicat com a central.
Simeone ha respost afegint ciment a la medul·lar amb l’entrada d’un central com Montero en el lloc de Correa. El seu pla passava per replegar-se a prop d’Oblak i mirar de fer mal amb espais a través de la velocitat de Thomas o Gelson Martins. L’Atlètic no ha necessitat un segon gol perquè l’Espanyol, que ha remat fins al final, s’ha quedat atrapat a la teranyina que ha teixit el Cholo a la frontal de la seva àrea. La vella recepta matalassera ha tornat a funcionar. Sí, nova derrota catalana -ja és la sisena consecutiva-, però com a mínim avui l’Espanyol ha estat un equip recognoscible i ha demostrat que, amb partits com el del Wanda, el nivell de principi de temporada no està tan lluny.