L’aeroport Huesca-Pirineos és un altre dels equipaments fantasmes de l’estat espanyol, un aeroport sense passatgers. De sobte, però ha passat a tenir un usuari, la Sociedad Deportiva Huesca, ara a la primera divisió del futbol estatal i, en el mes d’octubre aquest equipament ha comptat amb 164 passatgers, a partir que el club esportiu l’ha començat a fer servir.
Dins de la desgràcia de tenir un aeroport mort de fàstic, aquesta mínima activitat no deixa de ser una bona notícia. Ara bé el que és al·lucinant és el tracte que se li dóna en els mitjans espanyols: “Resucita el aeropuerto de Huesca incrementando los viajeros en un 8.100%”. Amb aquesta dada i una senzilla regla de tres es demostra que, abans de l’ús que n’està fent l’equip de futbol, els viatgers de l’aeroport eren dos (2) passatgers. Efectivament, de 2 a 164, surt un augment del 8.100% i dóna peu al titular: “El ‘milagro’ del aeropuerto de Pirineos: crece un 8.000% en pasajeros gracias al fútbol”. El que no ens diuen és el preu que surt el manteniment i amortització de la infraestructura per passatger. Siguin 2 (una avioneta, imagine) o 164, per raó dels desplaçaments del Huesca, segur que és una ruïna i un pou sense fons.