És una mica trist que, amb la lliga ja guanyada, el Barça hagi sortit a mig gas, per no dir amb el cap ja pensant en altres coses. Al meu costat algú ha comentat “sembla un partit de pretemporada” i m’ha fet gràcia, perquè ho deia en relació amb les altes i baixes que ja comencen a omplir els diaris i les tertúlies. A mesura que el partit avançava, he pensat que no, que en un partit de pretemporada hi ha més ganes, que els jugadors s’hi juguen la continuïtat i la confiança per a tot un curs. Avui, ni això. L’única excepció, els minutets finals que ha jugat en Pablo Torre, una altra perla que va pujant, que sí que ha volgut reivindicar-se, i que ha fet pujar el joc de l’equip fins a arribar el gol “de l’honor” en el minut 89.
Efectivament, la Real Societat ha anat per feina i en el minut 5 ja guanyava en perdre en Koundé, avui de central, una pilota amb el gegant Sorloth. La jugada l’acaba un xut mig misto de Merino que li passa a Ter Stegen entre les cames. Alerta que el porter alemany ha estat dels millors i ha fet diverses parades de les impossibles. Sí, la Real Societat se n’ha fet un tip de perdonar-li la vida als blaugranes. Potser no se n’avenien de les facilitats que els posava el campió.
I el pitjor ha estat que no hi ha hagut cap mena de reacció a la represa. Els minuts passaven avorridament fins que Sorloth, absolutament sol davant Ter Stegen solament ha hagut de posar la pilota on l’alemany no hi arribava. La jugada s’havia iniciat amb Zubimendi robant-li la pilota a de Jong. Fem el mateix gir, que en de Jong ha estat dels pocs que s’ha salvat, clarament molest per com anava el partit i ha mostrat una mica de vergonya.
Finalment, com diem, el gol català ha arribat en el 89 fruit de la brega d’en Pablo Torre, que potser hauria d’haver sortit d’entrada si Xavi no disposava ni de Gavi ni de Pedri, i que ha continuat amb una molt bona centrada d’en Ferran Torres, acabat de sortir, i una rematada de cap de gran plasticitat i efectivitat d’en Lewandowski, superant el defensor LeNormand amb qui se les havia tingut durant tot el partit.
És una llàstima el deslluïment de la celebració. Quedaven els cinc minuts de l’afegit i no ha semblat que el Barça volgués fer un darrer esforç per quedar bé amb els aficionats que s’han desplaçat al Camp Nou. Quan jo era petit, a casa em renyaven si portava un “cinc pelat”, un aprovadet just. Més endavant, amb allò de l’avaluació contínua, els meus fills m’havien dit que, si havien aprovat els primers dos trimestres, per què s’havien d’esforçar en el tercer? No estic dient en absolut que no es pugui perdre amb la Real Societat, que és un molt bon equip i que si juga acabar en la millor plaça possible per als llocs europeus, però no pas d’aquesta manera indolent. Ara que estem en eleccions, el símil polític també serviria, que ja sabem tots que qui acabarà guanyant és el cinc pelat, la mediocritat. I tots contents!