Carles Puyol va fer gran Gerard Piqué. El capità corregia tots els errors del jove central barceloní, el guiava en les basculacions, el feia avançar metres per no quedar-se arrasarat a l’àrea tal i com havia après al Manchester United i l’ajudava a l’hora d’acompanyar tot l’equip en la pressió. Avui, Piqué és un dels millors centrals del món. El líder de la parcel·la defensiva del Barça, un futbolista amb uns galons indiscutibles dins el vestidor i un jugador respectat pel seu rendiment sostingut des que l’estiu del 2008 tornés a casa procedent de la Premier League.
El Barça és un dels conjunts més sòlids d’Europa gràcies al seu eix defensiu. En només unes setmanes, i provocat pels greus problemes al genoll de Samuel Umtiti, Piqué va adoptar qui és ara la seva parella inqüestionable en la línia més atrassada del terreny de joc, sense comptar l’infal·lible Ter Stegen. Clément Lenglet s’ha adaptat com ningú al costat del ‘3’. Sense cap excés, el central francès ha fet bona l’aposta de l’exsecretari tècnic blaugrana, Robert Fernández, i ha donat per tancada qualsevol discussió pels 30 milions d’euros pagats per fer efectiva la clàusula de rescissió pactada amb el Sevilla.
Lenglet duu una temporada extraordinària. De rendiment immediat, el nou company de Piqué forma amb el català una de les parelles més fermes del continent. Sobris, sempre concentrats, atents al tall, amb una entesa perfecta per realitzar cobertures i ajuts defensius i exquisits en la sortida de pilota, Piqué i Lenglet completen un eix consistent i d’una qualitat tècnica superba en comparació els seus companys de les competicions europees.
Aquest dissabte, Lenglet ha posat la cirereta a una enorme actuació amb un gol determinant. Entrant amb tota la força i amb els temps perfectament calculats, el francès ha rematat amb el cap una centrada precisa del seu compatriota Ousmane Dembélé, recuperat de la lesió però encara amb una manca de minuts a les cames evident. El gol de Lenglet ha desmuntat una primera part de resistència de la Reial Societat, que no havia concedit ni una sola ocasió clara a un Barça que havia tingut quaranta-cinc minuts de control, però que no havia posat en dificultats la defensa basca.
Sobretot en aquesta primera meitat, el Barça s’ha fet gran en la pressió. Ha dubtat en la construcció, s’ha encallat a les rodalies de l’àrea, però ha tingut unes prestacions defensives d’altíssim nivell. Amb tot l’equip en terreny rival, amb un domini territorial enorme i amb una pressió intensa en la pèrdua de pilota, l’equip català ha tancat la Reial en la seva pròpia meitat de gespa. Una de les claus, les anticipacions de Piqué i Lenglet quan el conjunt guipuscoà pretenia trencar el posicionament tenaç amb pilotes directes als seus davanters que han evitat qualsevol sorpresa.