L’altre dia, el polifacètic Lluís Llongueras em va comentar que feia un temps que li rondava pel cap una pregunta: per què quan somia amb Leo Messi aquest se li apareix en les situacions més diverses, però no jugant a futbol? La pregunta té més interès que la resposta.
Avui el 10 ha tornat a deixar un detall d’aquells que, poc a poc, van moldejant llegendes. En el minut 43 s’ha convertit en el primer jugador a demanar-li a un àrbitre que el VAR deixés de revisar una possible falta comesa sobre ell -dins l’àrea rival- no xiulada perquè no havia passat res i tenia ganes de seguir jugant. La caiguda després d’un eslàlom entre els jugadors del Rayo Vallecano no ha estat mereixedora de la pena màxima i Melero López ha agraït el gest al jugador blaugrana.
Durant l’enfrontament s’ha passejat una flaire a croissant pel terreny de joc. Tothom era conscient d’on provenia i s’ha anat comentant a les graderies del Camp Nou, a les retransmissions televisives i radiofòniques, i a les sales d’estar catalanes. Però, de cop, s’ha imposat un intens olor a entrepà de calamars que ha espantat al forner. No semblava que s’estiguessin enfrontant l’equip amb millor estat de forma ara mateix a la lliga espanyola i el seu antònim, amb un entrenador que viu amb una daga a sobre.
La història, a més, ja ens la coneixem. En aquesta ocasió, fins i tot, l’equip contrari ha fet un gol en una primera part blaugrana inspirada en la migdiada. La novetat més interessant dels jugadors que han entrat en l’onze titular, per la curiositat que desperta conèixer el seu estat anímic, ha estat la de Coutinho. El brasiler, insistent, en el minut 9 ha descobert que ja totes les defenses es coneixen la seva jugada preferida i en el 24, Dimitrievski, un porter que quan jugava al Nàstic de Tarragona s’acostumava a escapar al Camp Nou com a espectador, ha deixat en res la seva ocasió de gol més clara. El nivell de joc de Coutinho, per desgràcia, no ha estat superior ni inferior al de la resta dels seus companys. Però part del respectable l’ha decidit xiular quan ha estat substituït.
Només Gerard Piqué, malgrat que afirmi que només tres o quatre partits el motiven realment, ha demostrat prendre’s seriosament la visita dels de Vallecas. Un nou gol de cap i la sobrietat defensiva han estat les seves principals aportacions. El tràmit dels tres punts, finalment, s’ha assolit perquè Messi no ha sentit pànic en enfrontar-se al seu pitjor terror nocturn: els penals. I la flaire a croissant ha impregnat del tot l’estadi.