La darrera Assemblea General de socis compromissaris del Barça va posar de manifest la vitalitat de la massa social barcelonista, després d’una etapa en la qual el propietari de l’entitat feia la sensació d’estar adormit. Tot li semblava bé i no tenia cap ganes d’assenyalar conductes, decisions o postures de la junta directiva envers la gestió d’un club format per més de 140.000 associats. Alguna plataforma liderada per socis crítics disposats a fiscalitzar l’obra de govern havia pogut fer cert soroll, però la seva veu no havia estat escoltada ni per la resta de propietaris, ni pels mateixos responsables de dur el timó de la institució.
Aquella Assemblea va demostrar que, tot i les aparences, el soci culer segueix despert i amb tota la intenció de formar part de les grans decisions de club. La retirada de la votació sobre el canvi d’escut en el darrer instant, després d’intuir que el ‘no’ s’hagués imposat amb claredat, va obrir la caixa dels trons i va provocar una rebel·lió que es va acabar convertint en la causa per no aprovar la proposta més important per a la junta, la d’eliminar el límit d’endeutament.
Ara, després d’aquella actuació i dos anys abans de la convocatòria electoral a la presidència, la participació del soci barcelonista en el dia a dia de l’entitat torna a situar-se al centre del debat. Víctor Font, en la seva presentació, el think tank El Senyor Ramon, en una entrevista amb La República Esportiva, i l’associació Manifest Blaugrana, en també declaracions a aquest diari, eleven aquesta qüestió al capdavant dels assumptes que les futures generacions de directius hauran d’abordar amb urgència, sense dubtar que la tecnologia i la innovació s’acabaran imposant.
“Hi ha una oportunitat de desenvolupar un model de participació del soci en el dia a dia del club fent ús de la tecnologia”, assegura el precandidat, que no només posa el focus en les eleccions a la presidència. “El vot electrònic facilitaria que bona part del cens participés, però aquestes eines també poden servir perquè el soci s’involucri de forma activa en la vida del club”, expressa, posant els exemples del nou escut o de les samarretes de cada temporada. “El soci ho hauria de poder votar”, diu, conscient que per implantar aquest nou giny només fa falta voluntat.
En la mateixa línia se situen els membres d’El Senyor Ramon, que creuen que la participació de l’associat significaria un exercici de democràcia sana. “Volem un club més participatiu. A vegades t’adones que les estructures de poder s’han fet per limitar i el Barça ha de fer tot el contrari, obrir el debat”, defensen, posant el focus en les Assemblees de Compromissaris, d’idèntic funcionament des de fa dècades. “És un acte fosc, trist, amb aquells senyors ben vestits allà dalt, amb el poble a sota. Aquest format està en desús, heu vist Google o Microsoft fent assemblees?”, apunta Chelo Fernández, especialista en innovació i membre fundadora del think tank. “Totes les organitzacions, inclosos dels bancs, que són els més tradicionals, aposten pel canvi cap a les noves metodologies. Per què el Barça no ho fa? Volem que sigui una organització del Segle XXI o ja ens va bé que es quedi al Segle XX?”, exposa.
L’associació Manifest Blaugrana, una plataforma que lluita des de l’any 2014 per defensar els drets dels socis barcelonistes, també ho té clar. De fet, des de la seva creació, advoca per la participació activa del soci, sobretot en la fiscalització de la directiva. En paraules del seu president, Marc Duch, “el Barça hauria d’estar sempre obert a la seva massa social, escoltar-la i demanar-li opinió. És la seva essència, un dels pilars fundacionals”. Talment com ho expressen Font o els membres del think tank, Duch creu que el club blaugrana “ha de fomentar la particiació dels socis en tots aquells assumptes que no siguin de naturalesa tècnica a nivell econòmic o esportiu però que siguin importants per l’entitat, com qüestions estètiques, institucionals o posicionaments en conflictes socials”. Per al president de l’associació, el Barça hauria de fer un pas endavant i “educar els socis a prendre partit en allò que els afecta”.
L’arribada i assentament de les noves tecnologies i la proximitat de les eleccions a la presidència del Barça posarà aquest debat en una vitrina d’exposició permanent. Al club i als seus socis els queden dos anys per, si realment existeix la voluntat d’obrir el dia a dia als 140.000 propietaris, iniciar les accions pertinents per adaptar-se, modernitzar-se i fer les passes necessàries per convertir l’entitat barcelonista en una institució progressista capdavantera.