Hi ha una tècnica de la psicologia que consisteix en imaginar una situació del futur que et provoca pànic perquè et sigui més fàcil afrontar-la quan esdevingui. La ment reacciona de la mateixa manera en els dos casos, incapaç de separar la realitat de la ficció. El Barça s’havia imaginat el partit d’avui a Lió des del daltabaix romà i, quan ha esdevingut, no ha estat digne d’un somni ni d’un malson.
La cara de desencís de Ter Stegen després de fer una nova aturada de cromo en el minut 9 i la de ràbia de Messi després que Dembélé l’estorbés en una nova combinació amb Alba en el minut 17 resumeixen la presentació del Barça al Groupama Stadium. En la resta de partit fins que ha estat substituït, el francès ha errat una vegada rere una altra. Pocs jugadors es recuperen a curt termini d’una bronca del 10, però Dembélé ho ha seguit intentant allà on va nèixer un altre valent, l’escriptor i aviador Antoine de Saint-Exupéry.
L’equip d’Ernesto Valverde pretén escriure en aquesta edició de la Champions League una obra tan deliciosa com ‘El Principito’. De moment, ha tret un empat a zero del feu d’un Olympique que ha sortit a disputar el partit sota els efectes de l’èxtasi de Santa Teresa gràcies a una afició desfermada en disputar els vuitens de final de la màxima competició continental després de set temporades sense fer-ho. I ha aconseguit incrementar la ratxa inacabable de Luis Suárez sense fer gol fora de casa a la Champions i agreujar el gol a favor i els 13 en contra que porta el Barça a domicili en les últimes eliminatòries europees. Aquests han comportat quatre derrotes i dos empats.
No ha encertat el simpàtic cambrer de la cafeteria ubicada davant el Pont de Tilsitt que creua el Roine, qui a les 12 del migdia d’un dia amb aromes primaverals a Lió, m’ha confessat que, per disgust seu, estava convençut que aquest partit el guanyarien els catalans. El seu conjunt, amb l’irreverent Memphis Depay al timó i amb la baixa del geni Fekir, ha posat en problemes als de Valverde i ha tret un resultat obert per la tornada. Aquesta vetllada tampoc ha estat la que l’holandès ha aconseguit arribar a dalt de tot, com li avisar a Mourinho que faria quan a l’hivern del 2017 el va fer fora -mitjançant la tècnica de fer-lo desaparèixer del terreny de joc amb regularitat- del United.
Gerard Piqué, com en l’anada de semifinals de la Copa del Rei davant el Reial Madrid, ha tornat a ser el millor jugador blaugrana. Símptoma preocupant en un conjunt que basa el seu joc -en teoria- en la possessió de la pilota. Pensàvem que aquesta nit dormiríem amb el dubte de l’estat de forma del Barça desvetllat, però poques pistes ha aportat el succeït al modern i caòtic pel trànsit Groupama Stadium. Ni fred ni calent. Més preguntes que respostes. De les últimes, l’única clara és que ara mateix l’equip de Valverde no és el gran favorit per endur-se l’orelluda. Però té la poció per canviar la situació.