Leo Messi no cal que tingui una pilota als peus per engrescar la parròquia. Si a finals de maig la seva aparició en roda de premsa va aixecar una expectació mediàtica desbordant després de l’eliminació d’Anfield i abans de la final de la Copa del Rei, avui l’aficionat culer ha esperat amb unes ganes especialment excitades que l’argentí agafés el micròfon durant la presentació de la plantilla a la gespa del Camp Nou. Tothom tenia en ment el seu arxirecordat desig d’aconseguir “la copa linda y deseada” pronunciat en el Trofeu Joan Gamper -sempre que estigui permès dir-li així després que la directiva l’hagi anomenat Gamper Fest enguany i Camp Nou Opening Party l’any passat– del 2018.
I el millor jugador de la història del futbol no ha dissimulat. S’ha fet responsable de les seves paraules per assegurar que no es penedeix de res del dit en el passat. De fet, ha explicat que el seu propòsit és el mateix que el de la temporada passada, lluitar per tot, malgrat no mencionar en cap moment les dues paraules màgiques: Champions League. En canvi, sí ha fet una referència explícita a la Lliga per recordar el valor que té haver-ne guanyat vuit de les últimes 11. Per l’aficionat blaugrana les paraules del capità han anat agafant importància a mesura que han avançat els anys. La timidesa dels seus inicis com a professional fa temps que ha estat estripada per una personalitat arrasadora.
Messi és el psicòleg del club. La seva simple presència al Camp Nou, encara que sigui per estar assegut a la banqueta -no ha participat en el partit davant l’Arsenal perquè tot just avui s’ha reincorporat a la disciplina del grup després de les vacances-, incrementa substancialment el positivisme en l’estat d’ànim del seguidor culer. I quan apareix algun contratemps, la ment d’aquest pensa instintivament en ell. Una mostra han estat els crits de “Messi, Messi” just després que Aubameyang hagi avançat els anglesos, més rodats que el Barça perquè en una setmana comencen a disputar la Premier League.
I si Messi és el psicòleg experimentat que et fa sentir capaç de solucionar qualsevol problema, Riqui Puig és la dosi de serotonina inesperada que t’il·lusiona com fa temps que no ho feies. El jove migcampista de Matadepera ha continuat col·leccionant els seus habituals detalls d’orfebre davant un Camp Nou ple -98.812 espectadors, la millor entrada en la història del Gamper- i una vegada més ha demanat fitxa del primer equip, malgrat que el mig del camp blaugrana ara mateix estigui sobrepoblat a l’espera que tinguin lloc algunes sortides. El fet que Sergi Roberto hagi estat escollit per especialitzar-se en la zona de construcció del joc fa pensar que probablement hi haurà més d’una baixa.
Els noms assegurats ara mateix en el mig del camp són Sergio Busquets, Arthur, Frenkie de Jong, Sergi Roberto i Carles Aleñà. El futur de la resta és una incògnita que anirà desvetllant-se a mesura que l’agost arrenqui fulls del calendari. Més concretats estan els protagonistes de les zones defensiva i atacant. La primera està tancada amb la incorporació de Junior Firpo i la segona està a l’espera de si hi ha una predisposició final de la junta directiva de Josep Maria Bartomeu per efectuar el fitxatge de Neymar -i de si abans ingressa els suficients diners a la caixa com per poder fer-lo efectiu-, fet que segurament comportaria l’adéu de Dembélé o Coutinho. O de tots dos. Mentrestant, el francès està obstinat en demostrar que mereix una plaça rellevant a la davantera al costat de Griezmann, qui poc a poc va convertint-se en una peça més coneguda en l’engranatge.
Però qui ha inaugurat el marcador pel Barça ha estat Maitland-Niles mitjançant un error de Zona Zàpping. Quan ja s’anava a complir el minut 90, Luis Suárez ha donat el triomf amb una plàstica volea.