El mig del camp del Barça evoluciona com ho estan fent la gran majoria d’àrees professionals del club. Deductivament, el club sembla haver tornat a apostar per potenciar la filosofia implantada per Johan Cruyff l’estiu del 1988 dotant de poder esportistes que van beure de la font de l’holandès -directa o indirectament (a través de deixebles com Pep Guardiola)-, com ho són el nou responsable del futbol formatiu, Patrick Kluivert, el nou tècnic del Juvenil A, Víctor Valdés, i el nou director de metodologia, el repescat professor Paco Seirul·lo. Ara bé, a diferència de les contradiccions entre les paraules i els actes duts a terme en les darreres temporades, a aquesta intenció l’acompanyen avui les passes empreses també a la gespa.
La direcció del tercer projecte d’Ernesto Valverde l’assumeix una de les apostes més decidides del mandat de Josep Maria Bartomeu. Frenkie de Jong, el migcampista dels propers deu anys, ja s’ha postulat com l’home que aportarà frescor i dinamisme a la construcció del joc blaugrana. L’holandès és valent, atrevit i actua convençut de les seves possibilitats. I no s’amaga quan està envoltat de contraris. Demana la pilota amb seguretat i allibera l’equip de la pressió amb categoria i amb una visió panoràmica del terreny de joc absolutament privilegiada.
Jugant 67 minuts de migcentre, la posició habitual de Sergio Busquets -la resta fins el 90 ho ha fet d’interior esquerre-, De Jong va confirmant les anàlisis que el situaven com un futbolista capaç d’ocupar els tres rols del centre del camp culer. Dotat d’unes característiques úniques per a la creació de futbol, Valverde haurà de decidir quina serà la seva posició primària i en quina podrà actuar com a substitut d’un dels titulars. A dia d’avui i amb el nivell exhibit, es fa difícil contemplar l’ex de l’Ajax no trepitjant la gespa des del primer minut oficial i escalfant banqueta en l’inici de la competició, prevista pel proper divendres al sempre difícil estadi de San Mamés, a Bilbao.
Davant el Nàpols (0-4), Frenkie de Jong ha enlluernat els ulls dels aficionats barcelonistes i s’ha situat al capdamunt de les opcions d’un mig del camp carregat de futbolistes de qualitat. El Barça hi té overbooking, una paraula que s’ha anat repetint durant tot l’estiu, i necessita descarregar pes per poder donar opcions a una altra de les esperances culers del futur: Riqui Puig. A dia d’avui, el jove de Matadepera no té opcions de jugar. Té només 18 anys, però les seves actuacions durant la pretemporada el fan mereixedor de disposar d’un lloc secundari en els plans de la direcció tècnica del primer equip.
Riqui no té lloc a la plantilla professional perquè el vallesà hi té un tap. Sergio Busquets, De Jong, Arthur Melo, Ivan Rakitic, Sergi Roberto, Carles Aleñá, Arturo Vidal i Rafinha Alcántara fan impossible que l’esquifit jugador del filial disposi d’oportunitats i de minuts de qualitat com van tenir l’opció de fer companys d’altres èpoques com Xavi Hernández o Andrés Iniesta. Sense ser titulars des del primer dia, sense triomfar fins ben entrada la segona dècada de vida, els dos millors migcampistes de la història del Barça van passar per davant de companys adults per la voluntat de Louis Van Gaal de fer-los créixer i adaptar-los a la competitivitat d’un enorme conjunt com el blaugrana. Guardiola també va creure en Busquets i Pedro acabats de sortir de Tercera. La valentia i perseverança dels entrenadors marca camins. O almenys n’ajuda.