“Amb respecte, els indicis de la Fiscalia són molt dèbils i la tesi acusatòria és rocambolesca, és un disbarat”, ha expressat Pau Molins, advocat de Sandro Rosell, en les conclusions emeses després de les vuit sessions del judici oral contra l’expresident del Barça, acusat de blanqueig de capitals i de pertinença a un grup criminal destinat pressumptament a percebre i pagar comissions il·lícites a l’expresident de la Confederació Brasilera de Futbol, Ricardo Terra Teixeira, per la compra-venda dels drets d’organització, de gestió i de televisió de partits de la selecció brasilera de futbol.
“Segons la seva tesi, per cobrar la seva part del pastís va haver-se d’esperar cinc anys. Quan el 2006 va firmar el tracte amb els àrabs ja sabia que es presentaria a les eleccions del Barça, sabia que quan es convoquessin resdincidira el contracte amb ISE, sabia que quan sortís elegit vendria BSM de manera simulada, sabia que el 2011 sorgiria la Primavera Àrab i la família saudita s’enemistaria amb la qatariana, fet que provocaria el trencament de l’acord de venda; i, finalment, sabia que la part que faltava de la venda de BSM li pagaria un amic seu el 2011. Tot aquest procés, per cobrar cinc anys després? No té ni cap ni peus”, ha esgrimit la defensa de l’exmàxim mandatari blaugrana entre el 2010 i el 2014.
Molins considera provada la innocència de Sandro Rosell basant-se en l’afirmació que “la Fiscalia no ha aportat cap prova concreta”, tampoc per provar les tres premisses de l’acusació, les quals creu que han quedat “desvirtuades durant el judici”. Concretament, aquestes tres tesis són les comissions rebudes i pagades per l’empresa Uptrend Developtments -de Sandro Rosell i Joan Besolí-, després d’actuar com intermediadora entre International Sports Events (de l’Aràbia Saudita) i la Confederació Brasilera de Futbol per la compra-venda dels partits internacionals; el contracte entre Nike i Ailanto Marketing -també empresa de Rosell- i la venda teòricament simulada de Bonus Sports Marketing, societat de l’expresident del Barça.
“Les proves han posat en evidència que totes les operacions econòmiques no eren simulacions, sinó reals i amb tot el sentit”, ha expressat Molins. “Posar en contacte comprador i venedor no és delicte, és normal en tots els negocis. Rosell havia de treballar gratis per la multinacional saudita?”, ha defensat l’advocat per negar l’existència de comissions il·lícites. Però en el cas que es tractessin de comissions, Molins ha reiterat que en les actuacions “no s’observa cap transferència d’Uptrend a comptes de Teixeira”. A més, el jurista ha contradit l’afirmació del fiscal en relació un procediment penal contra Teixeira al Brasil: “Ni l’estan investigant, ni l’han imputat, ni l’han condemnat.”
L’origen dels fons
En les seves conclusions, la Fiscalia ha fet referència a la funció de diverses empreses a nom de Rosell o Besolí que van participar en transferències de diners i que ara formen part del sumari. “Només s’utilitzen per moure els diners, no serveixen per a res més. Són societats pantalla o vulgarment, tapadores. Si parléssim de guanys lícits o negocis adequats no hagués estat necessari el muntatge de l’entramat financer i l’existència de societats a Panamà, Andorra o Illes Verges”, ha defensat José Javier Polo.
Però la defensa ho nega. “Si la debilitat de les tesis acusatòries per provar les simulacions econòmiques és evident, el fracàs de les tesis ha estat absolut per provar el delicte de blanqueig”, ha etzibat Molins. “Si algú s’endú diners a territoris offshore com Panamà no ho fa per ocultar el botí, sinó per pagar menys impostos”, ha expressat l’advocat de Sandro Rosell, que ha insistit en la necessitat de desvincular els gairebé dos anys de presó soferts per l’expresident del Barça i el seu soci Joan Besolí de la sentència que emetrà el tribunal. “L’únic que em preocupa és el fet que els dos anys de presó puguin pesar sobre la decisió. No ens queda altra opció de confiar en la integritat professional dels il·lustres magistrats i insistir que no reparin l’error de la magistrada d’instrucció amb una pena contra un acusat que no ho mereix”.