La situació del Club de Futbol Reus Deportiu, amb un deute acumulat de 5 milions d’euros i amb la necessitat imperiosa de trobar un nou màxim accionista, es veia venir. Feia temps que els treballadors i membres del cos esportiu del club del Baix Camp albiraven la tempesta que ha acabat arribant i colpejant al ventre a una institució històrica, enguany celebrant el seu 110 aniversari, però passant per un dels pitjor moments de la seva llarga vida.
Amb l’equip a la Segona Divisió, tota una fita, i a mans de Joan Oliver, qui fou director general del Barça en l’etapa final de Joan Laporta a la presidència, el Reus lluita ara per sobreviure a una crisi econòmica que el pot dur a la desaparició si el màxim accionista de l’entitat no troba urgentment solucions. La més òptima, la venda i deixar pas a un nou inversor que es faci càrrec del deute i del projecte a llarg termini, permanència al futbol professional inclosa.
Els treballadors, inclosos els futbolistes professionals i el cos tècnic, ja duen tres mesos sense ingressar la nòmina que els pertocaria. Per als jugadors, existeix una via legal que els facilita, a partir d’aquest desembre, la rescissió unilateral del contracte sense haver d’abonar cap indemnització al club que els deu diners. Però per als treballadors no hi ha ampara jurídica que els asseguri una millora. “Ningú de la base ens posarem per sobre dels jugadors. Ells són la prioritat”, admeten els empleats de l’entitat reusenca, en una conversa amb La República Esportiva. “Però el jugador està amparat per la AFE o LaLiga; en canvi, els treballadors tenim menys garanties respecte el nostre futur”, matisen.
La situació d’inestabilitat, tot i no haver esclatat la crisi que ara obliga el Reus a replantejar la seva existència, ja existia temps enrere. Almenys, des de l’òptica dels treballadors del club. “Ningú era conscient que la situació era dramàtica, perquè això no passa d’un dia per l’altre sinó que és una mala gestió allargada en el temps, però sí que es palpava que tot això era inestable”, manifesten els treballadors, que confessen no haver mantingut contacte amb el consell directiu presidit per Oliver en els darrers tres anys.
“Des de dins no acabem de tenir informació del club, hi ha molt poca transparència. La informació sobre la gestió és inaccessible”, diuen. “Això és una societat, una empresa d’una persona que no hi és present en el dia a dia. Nosaltres hi som set dies la setmana i potser l’hem vist deu o quinze vegades en tres anys”, expliquen, conscients que la solució passa per la venda, per tenir un nou consell d’administració que faci créixer l’entitat com no s’ha produït des que disputa els seus partits a la Segona Divisió: “Vivim del futbol professional, però tenim una estructura interna molt limitada. Les bases administratives segueixen sent les d’un equip de Segona B. Funcionem igual que si estiguéssim al futbol semi-professional”.
El Reus Deportiu, des de fa dues temporades, no duu patrocinador a la part frontal de la samarreta, un fet poc habitual en equips professionals del futbol. “El club ha crescut en dimensió, però no en estructura. Es requereix personal i d’una gestió professional, un dia a dia potent”, expliquen els empleats consultats per aquest diari, que defensen els jugadors i la seva manera d’actuar tant dins, com fora la gespa.
Aquest dimarts, el gruix de la plantilla professional es desplaça a Madrid per negociar un ajut de LaLiga, que pretén fer un préstec al club per tal que pugui pagar les nòmines i mantingui l’equip inscrit en la Segona Divisió. Però els futbolistes volen més. Demanen una solució global que inclogui els treballadors. “Els futbolistes estan lluitant per tots. Les seves exigències són perquè tothom del club pugui estar al dia”, argumenten des de l’entitat roig-i-negra. “El factor més important perquè el club hagi sobreviscut fins avui és el factor humà”, destaquen.
Una solució, no un pedaç
La proposta de LaLiga, de 700.000 euros per pagar les mensualitats, no acaba de convèncer els jugadors. El Reus necessita una solució total i no un crèdit que maquilli una crisi que seguirà existint. I un deute que augmentarà. “Cobrar ara una nòmina seria enganyar-los. No solucionaria res. Només allargaria l’agonia”, expressen des del Camp de Tarragona. Els futbolistes exigeixen un epíleg, un final de situació que els manté, també, en tensió per la parcel·la esportiva. La manca de líquid provoca, fins i tot, que LaLiga hagi frenat la inscripció de jugadors per perill de vulneració del límit salarial. Fins a quatre jugadors s’entrenen amb el grup, però no poden jugar perquè la competició no accepta les seves fitxes. Mantenir-se amb opcions de permanència, amb setze futbolistes inscrits, és tota una heroïcitat per a un club que necessita un gir de 180 graus. Els propers dies seran decisius.