Dels tres equips del Barça que aquest cap de setmana optaven a classificar-se per jugar una final de la Copa d’Europa, el primer equip femení de futbol és l’únic que ho ha aconseguit. La fita del conjunt entrenat per Lluís Cortés se la pot denominar com a històrica sense por de caure en la moda de considerar qualsevol resultat destacat amb aquest adjectiu. Després de quatre temporades com a secció professional -el 2015 Josep Maria Bartomeu va complir la promesa electoral-, el Barça arriba per primera vegada a la final de la UEFA Women’s Champions League després d’una progressió tan meteòrica com la de la mediatització del futbol femení a l’estat espanyol.
Els noms de Kheira Hamraoui, Lieke Martens, Sandra Paños, Alexia Putellas, Vicky Losada, Toni Duggan i Mariona Caldentey es recordaran durant molt temps. Elles han estat les principals responsables de portar el Barça a l’elit del futbol europeu. Què lluny queda el principi de la dècada dels 2000, quan la meva germana, jugadora del Can Sant Joan -un equip de Montcada i Reixac-, s’enfrontava al Barça B en un camp de terra de dimensions reduïdes i en una categoria baixa. Alguna vegada, fins i tot, li havien esgarrapat algun punt. Aleshores, el primer equip blaugrana compaginava temporades a la primera divisió amb d’altres a la segona.
Les primeres mesures que es van prendre el 2015 un cop es va professionalitzar l’estructura del futbol femení va ser implementar el model de La Masia a les categories base i començar a fitxar jugadores estrangeres amb nom i un fort cost econòmic pel primer equip. Així, van arribar Line Roddik, Natasha Andonova, Fabiana Baiana i Elise Bussaglia. Cap d’elles va aconseguir arrelar a Can Barça. Aquesta decisió va tancar les portes a joves jugadores del planter com Berta Pujadas -ara a l’Espanyol-, Laia Aleixandri -ara a l’Atlètic de Madrid- o Ona Batlle -ara al Llevant-. Totes elles el passat estiu van ser sotscampiones del món sub20 amb la selecció espanyola, juntament amb Aitana Bonmatí, Patri Guijarro i Clàudia Pina.
Amb aquest plantejament i amb Xavi Llorens com a constructor, el curs 2015-16 el Barça va aconseguir arribar per segona vegada als quarts de final de la UEFA Women’s Champions League -la primera participació blaugrana en aquesta competició va ser la temporada 2012-13-, en els quals va caure davant el Paris Saint-Germain. I va quedar sots-campió tant a la Lliga com a la Copa de la Reina. Millor va anar les coses el curs següent, quan es va estrenar en les semifinals de la màxima competició continental. Allà el Barça va tornar a caure davant les franceses. D’altra banda, La Lliga es va resistir, però es va aixecar la Copa de la Reina. La mateixa història es repetiria a nivell estatal la temporada passada. Aleshores, el mur de la Champions League va ser als quarts de final davant l’Olympique de Lió, l’equip que es faria amb el trofeu.
D’altres fitxatges com Tonni Dugan, Mapi León, Sandra Paños, Leila Ouahabi -va tornar després de passar pel València-, Lieke Martens, Kheira Hamraoui i Vicky Losada -retorna després d’experiències als Estats Units i Anglaterra- sí que van ser encertats i es va forjar l’equip que avui ha complert el somni d’arribar a una final de la Champions League. I, a més, ho ha fet en una temporada complicada per la destitució de Fran Sánchez a la banqueta, l’eliminació a les semifinals de la Copa de la Reina i els mals resultats a la Lliga que provocaran, sinó té lloc una ensopegada de l’Atlètic de Madrid en l’última jornada, que se la tornin a endur les blanc-i-vermelles. La Lliga és el gran repte del Barça a mitjà termini. A curt termini, a Budapest tindrà la possibilitat d’alçar el seu primer trofeu continental.