L’Euskadiko Futbol Federakundea (Federació Basca de Futbol) ha fet un pas històric per tal de sol·licitar el reconeixement internacional davant la UEFA i la FIFA, avançant-se a d’altres federacions autonòmiques de sentiment nacional que reclamen, des d’anys ençà, que una nació ha de tenir una selecció. L’Assemblea General, amb entitats com l’Athletic Club de Bilbao o la Reial Societat va aprovar, per unanimitat (43 vots a 0), la proposta del president Luis Mari Elustondo de fer oficial aquesta reclamació.
En una entrevista amb La República Esportiva, el màxim dirigent del futbol basc explica com es va coure la proposta i quines són les properes passes a seguir. També confessa la incomoditat que aquest assumpte ha generat dins la Reial Federació Espanyola de Futbol.
Un acord històric que deu haver deixat molt satisfets els mateixos membres de la Federació. Sobretot per la contundència dels vots.
És una inquietud que hi havia des de temps enrere, que hem treballat en els darrers anys amb més intensitat i que ha anat creixent. Hem informat les territorials d’Àlaba, Guipúscoa i Biscaia i, finalment, hem fet una assemblea general amb els membres de la Federació Basca de Futbol. Ha estat lent, però hem arribat a fer un pas important.
Com i quan sorgeix la idea?
És una idea que tenim de fa molts anys. Els partits amistosos de Nadal començaven a cansar el personal, l’afecció i el poble basc. Tots volien alguna cosa més, partits més competitius o quelcom oficial i no una patxanga entre una selecció que sempre s’ha comportat molt bé, però que no tenia motivació competitiva a nivell esportiu.
El mateix passa amb la selecció catalana. Són partits amb cert folklore, però poc més.
Sí, és clar. Ara ja hem fet un pas, amb el suport del govern basc i bona part del sentiment nacionalista basc. I el fet que tinguéssim una resposta dels assambleïstes com vam tenir, amb un suport unànime, també és important.
Han tingut alguna felicitació des de Catalunya?
No, que jo sàpiga no.
És a dir, la Federació Catalana de Futbol no s’ha posat en contacte amb vostès en cap moment?
Des de cercles més propers al futbol basc, sí. I amics i gent de clubs, també. Gent que està satisfeta d’aquesta decisió. Però també sabem que això és un pas i que el camí que hem de recórrer té una llarga distància.
Ara quins passos s’han de seguir?
El primer que faré serà reunir-me amb la junta directiva després de les festes de Nadal, perquè ara tothom comença vacances, sobretot els nens, perquè les escoles tanquen. I qui no té fills, té néts. Aleshores, deixarem passar les festes, parlaré amb la junta directiva i a partir d’aquí consultarem la nostra assessoria jurídica per veure quines passes s’han de fer i com s’han de produir. Ara bé, sempre amb calma total. Pacificació i no anar contra ningú.
És clar, perquè han rebut algun missatge per part de la Federació Espanyola?
Sabem que a la Federació Espanyola aquest assumpte no li agrada. Abans que se celebrés l’Assemblea jo vaig comentar a Madrid que la celebraríem. I no els va fer massa gràcia. Això depèn de UEFA i FIFA, però ja sabem com funciona. Si la Reial Federació Espanyola de Futbol diu que no, la UEFA també dirà que no. Pot ser que d’entrada hi hagi un no, però que d’aquí un temps tinguem un sí. Ja ha passat en altres esports, que són oficials. Minoritaris, però oficials.
Amb l’hoquei patins i la selecció catalana ja va passar. Va guanyar un títol internacional, però després es va vetar la seva participació en competicions oficials.
Amb la boxa ja ens han donat la internacionalitat. I amb un altre esport molt rural, molt basc, que és la sokatira, també ens l’han donada. Bé, hi ha coses petites. Però el futbol és l’esport rei.
S’han basat en algun precedent en el món del futbol per tirar endavant la proposta? Tipus Gibraltar.
Hem donat suport a tots aquests processos i hem agafat com a referència Gibraltar o les Illes Fèroe, que ara disputarà la classificació per a l’Eurocopa i no deixa de ser una autonomia de Dinamarca. Hi ha exemples. També hi ha tot això que passa a Gal·les i Irlanda, que juguen tornejos internacionals i van al Mundial per separat d’Anglaterra.
Tornant a la Federació Espanyola, en algun moment la RFEF els ha fet arribar la incomoditat perquè aquest pas també el pugui fer la Federació Catalana?
No, perquè des que va agafar el poder Luis Rubiales la relació que tinc amb la Federació Espanyola no és tant fluïda com abans, és una mica distant. Però no ha sortit el tema, només hem parlat del nostre i a través de la informació que jo els vaig facilitar. No hi ha hagut res més. Suposo que es parlarà a la reunió de presidents que hi ha a final d’any.
Ha parlat del tema amb algun jugador internacional amb Euskadi i amb la selecció espanyola?
Sí, a l’Assemblea van ser-hi presents Illarramendi, Riesgo o Manu García. I José Ángel Iríbar, com a gran veterà i referent únic del futbol basc.
Li van transmetre la voluntat de jugar amb la selecció basca si fos oficial?
Sí, per suposat. I s’ha de reconèixer que la Reial Societat i l’Athletic Club de Bilbao van votar com assambleïstes. I no hi va haver cap vot negatiu. Per tant, està clar que tots han dit que sí.