El gran triomfador de la victòria del Barça a Kíev, per zero gols a quatre, ha estat l’entrenador blaugrana, Ronald Koeman, que ha fet una excel·lent gestió de la plantilla. Quan semblava que ja tenia un onze molt definit i que resolia les puntuals incidències amb canvis naturals, a Ucraïna, i fins i tot abans vista la selecció dels jugadors que s’ha endut i els que ha deixat a Barcelona, ha repartit minuts i responsabilitats als que n’estaven necessitats i, sobretot ha donat descans als que calia.
Una troballa, ni que sigui amb la petita mostra d’un sol partit, ha estat Òscar Mingueza, fill de Santa Perpètua de Mogoda i que ha passat per totes les categories del Barça, des del prebenjamí, debutant com a central al costat de Lenglet. No només ha fet molt bé la seva feina sinó que ha mostrat caràcter i, a l’atac, ha prolongat excel·lentment un córner, tret per Aleñà, perquè Braithwaite marqués el seu primer gol, el segon de la nit.
Un altre a destacar ha estat el danès. Fosc i gairebé testimonial a la primera part, a la segona ha aparegut en la jugada del segon gol i, de seguida, en la del tercer, quan ha estat objecte de penal en el moment que ho tenia molt bé per rematar a gol. Ja amb Griezmann al camp, el francès li ha cedit el llançament ,que el danès ha executat de meravella, fort i ajustat al pal, sense intenció d’enganyar sinó segur del que volia fer.
Abans, triomfava un altre debutant, Sergiño Dest, no només marcant en aprofitar per velocitat un servei al qual Braithwaite no hi arribava, sinó al llarg de tot el partit mostrant una profunditat i resolució admirables. El doble pivot Pjanic-Aleñà, amb els inevitables desajustos de no haver mai jugat junts, ha estat més que solvent, Trincao, semblantment al bigolejador davanter centre, ha anat a millor al llarg del partit tot i no tenir la recompensa del gol, que sí que ha tingut Griezmann.
Dos teòrics fixos, Alba i el francès, han entrat ja amb el marcador 0-2 i Griezmann ha tancat la golejada quan feia estona que el Barça atacava i el gol havia de caure com fruita madura. Fer una pila de kilòmetres i quedar-se a la banqueta s’ha vist compensat pels minuts que Koeman li ha donat i ell ha aprofitat.
Fins i tot Riqui Puig, ingressat al camp en el 69, Konrad, en el 72 i Matheus Fernandes, en el 82, tots tres debutants a Europa, han tingut presència i lluïment dins del temps de què han disposat.
La comparació inevitable amb el partit de l’anada no deixa cap dubte: aquest partit amb la “segona unitat” ha estat molt millor que el de fa poques setmanes al Camp Nou, amb els titulars, i la comparació històrica també és important en tornar a l’equip ucraïnès el 0-4 de la temporada 97-98.
Ha estat una victòria de tota la plantilla i, sobretot, de qui la gestiona. Queda clar que l’entrenador ha aprofitat aquest partit per provar coses, com ara Junior de central, quan Lenglet també ha sortit, i s’ha posat molts jugadors de la “segona unitat” a la butxaca, que ara treballaran amb moltes ganes per correspondre a la confiança i guanyar-se més minuts.