És un fet demostrat que l’esport de competició genera passions, alimenta l’adrenalina dels aficionats i provoca estats d’histèria col·lectiva a bona part dels seguidors, però, dins d’aquesta passió esportiva per uns colors/equip determinat, voldria centrar el meu escrit en la figura del líder, d’aquell jugador de referència que, amb un talent excepcional, el fa únic, incomparable i imprescindible. Podríem anomenar-ne uns quants començant pel nostre Messi i seguint per: Pelé, Kubala, Di Estefano, Jesse Owen, Carl Lewis, Magic Johnson, Michael Jordan, Johan Cruyff i Kobe Bryant, entre molts d’altres.
Són jugadors únics en la seva especialitat i que han fet gaudir a moltíssima gent. Són atletes que hem incorporat a la nostra vida i que ens fan feliços cada vegada que els veiem jugar perquè són un espectacle. Són mites per a nen i nenes, joves i grans, sense distinció, i és aquest mateix sentiment de felicitat que es torna en profunda tristesa el dia que els perdem,
Quan malauradament desapareixen de les nostres vides, com en el recent cas de Kobe Bryant, mort en un tràgic accident d’helicòpter al costat de nou persones més -entre ells la seva filla de tretze anys-, tots aquells que hem gaudit tants anys amb la màgia d’aquest magnífic jugador de basquet, ara estem de dol. Ho està el món del basquet i també una bona part del seu país, perquè no deixa de ser la pèrdua d’un símbol que ha generat moments de felicitats tan necessaris en el món en què vivim.
Quan veiem totes les mostres de dolor ens adonem de la magnitud del personatge i crec que és comprensible, lícit i necessari passar aquest dol per la mort d’algú que ha donat tants moments de felicitat a tanta gent i que sabem que sempre serà un referent inesborrable en el món del basquet. La història de la humanitat està plena de biografies de gent excepcional que va fer coses excepcionals i en Kobe Bryant, en el seu esport i com a persona, va ser excepcional. Descansi en pau.