No és la més coneguda, però sí la reconeguda. La selecció catalana de futbol sala disputa, des d’aquest 1 d’abril, el Mundial de l’Argentina 2019 com un combinat nacional més. Al costat d’altres grans seleccions com Colòmbia, Paraguai, Itàlia o la mateixa Argentina, l’equip català defensa els colors de la senyera essent conscient que no existeix cap altre conjunt de futbol sala al país capacitat per disputar un campionat oficial.
El seu seleccionador, Jordi Rexach, infla el pit i parla orgullós de l’honor que significa representar el Catalunya en un torneig internacional. Els Segadors, que ja va sonar dilluns al pavelló d’Oberá, a la província de Misiones, tornarà a ser protagonista aquesta propera matinada abans del partit entre Catalunya i els Estats Units. Rexach explica les seves sensacions en una conversa amb La República Esportiva.
La selecció catalana de la FCFS és la selecció alternativa de futbol sala. És a dir, no pertany a la Federació Catalana de Futbol, on hi juguen els millors jugadors. Ara bé, és l’única que té reconeixement internacional i que pot participar en tornejos oficials. Tenen el millor combinat possible?
Nosaltres sabem que som l’única selecció que pot representar Catalunya i per això estem molt orgullosos, però també sabem que no representem el millor del futbol sala català. A l’altra federació hi ha jugadors molt bons, alguns d’un nivell professional que aquí no tenim. També és veritat que som l’única selecció que pot competir en nom de Catalunya i només per això ho defensem amb el màxim d’orgull possible.
Veure la senyera exhibida i Els Segadors sonant en un pavelló ple de gent ha de ser bonic.
És una de les motivacions principals que vaig tenir. Van ser tres factors: poder representar Catalunya, poder viure la sensació de sentir Els Segadors i poder fer país. Fer país vol dir que internacionalment et coneguin. Avui juguem davant Estats Units i ahir ho vam fer contra França. Et dones a conèixer i la gent et pregunta. Dins les nostres possibilitats, posem un granet de sorra més al reconeixement internacional.
Què es diu a l’Argentina sobre tot això? Els veuen participar en un torneig internacional al costat d’altres estats plenament reconeguts.
Pregunten molt. De totes maneres, pensava que no hi hauria tanta informació. La gent no sap exactament què passa, però sí que són conscients que hi ha molta gent que vol la independència. No aprofundeixen en el conflicte, però sí que a nivell general saben que alguna cosa passa. Després, cadascú explica la seva versió. Jo com a independentista, ho tinc molt clar i dono la meva versió. Pel què fa el Mundial, ens tenen molt respecte com a selecció.
Parlant de futbol. Com es veuen, després d’haver guanyat França i haver assolit els primers punts?
Per a nosaltres era un partit clau per molts motius, però sobretot per dos d’ells: primer, perquè encetava un campionat i el primer partit és important per assentar-te. Hi poden haver sorpreses pels nervis, per l’aclimatació, pels horaris o pel fet de jugar un Mundial amb jugadors que no són professionals. I en segon lloc, perquè França era el rival a batre. Vam fer un partit molt seriós, sabent què havíem de fer i els jugadors van seguir a la perfecció el pla dissenyat. Potser no vam tenir mil virtuts, però vam tenir pocs errors i ens vam ajudar amb l’estratègia, que al final ens va donar el partit.
L’equip està bé a nivell de joc? Preparat per afrontar reptes?
Crec que l’últim mes i mig de feina ha donat molts fruits i ara estem molt bé. Crec que l’equip no podrà competir amb grans seleccions, les quatre o cinc millors com Argentina, Paraguai o Colòmbia, perquè són professionals i s’aparten del nostre nivell, però a partir d’aquí sí que podem competir contra tothom. Contra elles també lluitarem, però les possibilitats són mínimes. Ara, després de veure Estats Units i Nepal, som els favorits del grup. Estant al nivell d’ahir hem de quedar primers de grup i veure l’encreuament. Si quedem primers serà difícil, però si quedem segons serà gairebé impossible, perquè ens trobaríem amb l’Argentina que, a banda de tenir un equipàs, juguen a casa. Difícilment un equip anfitrió es quedarà a quarts de final. Per tant, l’objectiu és quedar primers de grup i trobar-nos, molt possiblement, amb Sud-Àfrica. Ara bé, primer hem de guanyar els dos partits.
Catalunya és favorita, aleshores, per ser primera de grup?
Ara hem de gestionar el paper de favorits. Ahir havíem de gestionar el tema dels nervis i el fet que fos el primer partit del Mundial contra el rival a batre. La motivació era màxima. I ara cal lluitar contra el fet de ser favorits i de ser millors que els altres equips del grup, cosa que tampoc és fàcil.
El Secretari General de l’Esport, Gerard Figueras, els ha enviat un vídeo amb un missatge d’ànims. Han rebut molt suport per part de les institucions?
Sí, la veritat és que sentim molt suport. Ara et parlo molt personalment. Si principalment una de les motivacions per agafar el càrrec de seleccionador és fer país, perquè sabia que hi havia un mundial, el fet de tenir el suport de les institucions et fa sentir orgullós. Jo faig un petit pas i hi ha gent que en fa molts més, però ja és això, sumar esforços per veure si algun dia aconseguim ser reconeguts.