Joan Soteras (Sabadell, 1948) és el relleu d’Andreu Subies a la presidència de la Federació Catalana de Futbol. Amb la marxa de l’exmàxim mandatari del futbol català a la Reial Federació Espanyola de Futbol, l’expresident del Centre Esportiu Sabadell s’ha convertit en el responsable de la federació esportiva més gran del país. Sense comicis, essent candidat únic després de deixar enrere els precandidats Iván Carrillo i Antonio Torres -tots dos han impugnat el procés-, Soteras té per davant quatre anys de nous reptes. En parla en una entrevista amb La República Esportiva.
Ara és president, s’imaginava ser-ho fa tant sols un any?
Doncs no, no era el meu objectiu. Vaig entrar amb l’Andreu Subies fa set anys i ni m’ho havia plantejat. La Federació tirava. La primera època van ser sis anys i ara fèiem la segona, de quatre. En els últims temps sí que vam parlar i l’Andreu m’havia anunciat que podia fer el passos que finalment ha fet. Jo n’estava al corrent, però vam ser discrets. No es va comentar res fins que va ser el moment. En els darrers cinc mesos sí que sabia com podria acabar.
Però vostè quan va entrar no es plantejava acabar sent el relleu de Subies?
No, en cap moment. Tampoc volia presentar-me per ser president.
En el procés electoral vostè va aconseguir més de 900 avals. Suport màxim, més del 70% dels clubs!
Nosaltres vam entrar en una Federació que estava deixada de la mà de déu, amb molts problemes, i en aquests set anys crec que s’ha millorat moltíssim. No és cap secret que l’Andreu va treballar bé i no és cap secret que els clubs són al nostre costat. Això és vox populi. No parlem de res estrany. Evidentment, jo sabia que tindríem un bon suport. Comptava que potser recolliríem 600 o 700 avals, però en cap cas comptava en tenir-ne 918. La feina també la va fer qui l’havia de fer. En el seu dia vam dimitir tots els directius i els delegats, que és tal com s’han fer les coses, i a partir d’aquí van començar a recollir avals. És clar, no és el mateix una persona que no té el territori dominat que nosaltres, que el tenim totalment dominat.
Dominat pels delegats.
Ara bé, si els clubs no haguessin estat contents amb la nostra feina, evidentment no ens haguessin donat l’aval. Si ens el van donar, és pel conjunt de tot, per la feina dels delegats i pel què s’ha fet en els últims set anys.
Hi ha hagut canvis en la junta directiva?
Hi ha quatre incorporacions noves i tres baixes. Però els demés segueixen essent els que érem quan jo era vicepresident.
Dues precandidatures han impugnat el procés electoral. Què creu que ha pogut passar perquè hagin decidit fer el pas?
No en tinc ni idea. Sé que han impugnat i tindran les seves raons. Poden impugnar allò que vulguin, però el procés va ser presentat amb el màxim de detalls. Abans de dimitir vaig dir que el procés havia de ser corós, dins la màxima legalitat, perquè sabia que podia acabar així. Si les coses es fan bé, s’acaben bé. Estic convençut que les eleccions estaven ben convocades i si la junta electoral va decidir alguna cosa aquí no hi entro ni surto. Si a partir d’aquí hi ha algú que no està conforme, que impugni. Hi ha un tribunal que ja decidirà si els dona la raó o no. Seguim el camí.
Un dels aspectes de queixa és el calendari de recollida d’avals, perquè va caure en pont i cap de setmana.
Sí, però és dins la legalitat. Si agafem els estatuts i la llei catalana, és tot correcte. Jo ho entenc, però també vam anar nosaltres a recollir avals en dia de festa, és el què hi ha. I en vam recollir 918. Si qui havia de recollir avals no havia muntat la seva estratègia per recollir-los, aquí ja no m’hi poso. Cadascú ha de vetllar per allò seu.
El Barça ha decidit modificar en els seus estatuts els dies de recollida de signatures i avals per eleccions o vots de censura. Passaran de dies naturals a hàbils. Vostès s’ho han plantejat?
De moment, no. Per a nosaltres són dies naturals. Si ens plantegéssim canviar-ho a dies hàbils ho hauríem d’aprovar a l’Assemblea del mes de juny. De moment, aquestes eleccions estaven enquadrades dins la legalitat i dins d’uns estatuts.
Hagués canviat gaire, amb 918 avals per 130?
Si haguéssim quedat 300 a 400, encara. Però no és el cas. A sobre, de 918, jo en tinc 51 de dolents, però ell també en té 51. Casualitats de la vida perquè no s’ha fet igual. Què vols que et digui? Això no ho decideixo jo i tinc plena confiança en la junta electoral. He de confiar en allò que digui.
Hi ha veus dins l’esport català que diuen que Andreu Subies ha traït el futbol català anant a Madrid. Vostès ho pensen?
Jo crec que ens ha fet un gran favor. No és el mateix que tinguem presència a Madrid, que no en tinguem, com era fins ara. Pel futbol català és molt bo tenir un interlocutor a la Federació Espanyola. I no només hi és ell, sinó que hi ha cinc persones més. En aquest moment tenim una quota catalana molt important a Madrid, encara que ens sembli estrany. No és el mateix això que haver de trucar i que em vagin passant finestres i que no sàpiga mai què em respondran. Jo sé que truco a Madrid i demano per l’Andreu.
Què n’esperen de la seva gestió a la RFEF?
Suposo que allò que farà l’Andreu és traslladar la gestió que s’ha fet a Catalunya a totes territorials, que realment els fa molta falta. Som un oasi enmig del desert dins les territorials. I és necessari exportar el model perquè estiguin en les mateixes condicions. Hem avançat moltíssim en set anys.
Com els ha afectat l’operació Soule? Perquè vostès sempre van donar suport públic i confiança a la Federació de Villar.
Fins que no es demostri el contrari, ningú pot dir si és culpable o innocent. De totes maneres, no estic massa al corrent del cas, no tinc ni idea de com va. La Federació Catalana no està afectada en res. Si alguna cosa hi ha, és un petit problema amb la mutualitat, perquè la mare és a Madrid i s’està revisant. Aquí podria ser que ens afectés, però no a la federació.
Que marxés de la RFEF no els ha afectat en res?
No.
Li consta alguna investigació a Catalunya?
A la Federació seguríssim que no. Si demà n’hi ha una, serà demà. Però a dia d’avui, cap.
Tenen confiança plena en Luís Rubiales?
Sí, ho hem dit per activa i per passiva. Estem alineats amb ell. Crec que no és dolent estar al costat de la Federació Espanyola. S’ha demostrat en els últims anys. Abans d’entrar nosaltres, la FCF estava separada de la RFEF, estaven en còrners oposats, i nosaltres vam intentar aproximar-nos-hi, que és allò que hauria hagut de ser sempre. I ens ha anat bé. Aquesta política l’estem seguint. Que estiguem propers a la RFEF no vol dir que no tinguem discrepàncies, que les arreglarem.
Discrepàncies amb el Girona-Barça a Miami?
Això d’aquest partit, nosaltres estem alineats amb la RFEF i, per tant, allò que ells decideixin em semblarà bé. Allò que jo opini no val res.
Els clubs catalans volen jugar. Si li demanen mediació per convèncer Rubiales?
Aquí hi ha un problema. No depèn ni dels clubs catalans. Són LaLiga i la RFEF que s’han de posar d’acord. Ni nosaltres hi pintem res. Si es posen d’acord, molt bé, però sinó, el partit no hi serà.
És un tema de Tebas i Rubiales.
Lliga de Futbol Professional i Federació Espanyola de Futbol.
La mala relació que tenen perjudica l’entesa?
La mala relació que puguin tenir ells dos deu venir perquè algú dels dos no ha fet allò que havia de fer. I em sembla que tots tenim en ment qui és aquell que fa les coses com no s’han de fer. El que no vol apropar-se s’ha d’apropar. No hi ha cap país del món en el qual la Lliga no tingui bona relació amb la federació del país. Ni una. I mira que n’hi ha. A Espanya és tot a l’inrevés.
Dos dels clubs més importants d’aquesta Federació, Girona i Barça, estan molt interessats en disputar aquest partit. A la Federació Catalana, particularment, li interessa?
El Girona i el Barça són clubs de la nostra territorial. Evidentment, estaríem molt contents que es fes allò que ells volen. Però bé, no tenim res a dir-hi, no és a les nostres mans. Jo puc dir el què vulgui, però fins i tot la FIFA ha dit que s’adultera la competició perquè no és el mateix que el Barça vagi al camp del Girona, que no pas que es disputi a Miami sense pressió. Pel Barça estic convençut que això no és important, és un altre tema.
Quin és el pla de govern de Joan Soteras?
Nosaltres som una junta continuïsta. Les coses s’han fet molt bé i s’han de seguir fent bé, en la mateixa línia. Això no vol dir que tinguem idees pròpies i projectes nous per aquests quatre anys. Des del dia que vaig convocar les eleccions vaig dir que s’havia de fer un projecte pel futbol amateur. S’han fet moltes campanyes, com la del Joc Net, Zero insults a la grada, Respecte, +Kesport i Orgullosa, aquesta darrera de cara al futbol femení. En aquest moment, ja hi ha gent treballant, però volem fer una campanya enfocada a la Segona, Tercera i Quarta catalanes, les categories més baixes.
Per què?
Perquè entenem que a aquests clubs se’ls ha d’ajudar. Si recaudem un euro, aquests diners són pels clubs. Ara ho invertim en futbol femení, pel qual encara ens queda aquesta temporada i la propera, però endegarem la campanya del futbol amateur, que encara no té títol. Què farem? Ajudar els clubs. No estem aquí per guanyar diners, sinó per reinvertir-los en els clubs. Si ens sobren 10.000 euros, els reinvertirem. Si en sobren 100.000, el mateix. D’això en poden estar segurs. I ja ho hem començat a explicar, això anirà de veritat. Fins i tot, aquest any ja tinc intenció de donar-los un petit aperitiu en forma de subvenció dinerària.
Ara que parla de diners, recordo una entrevista en la qual va dir que vostè no cobraria.
De moment no l’he demanat i no és hereditari. No cobro.
Creu que el president de la Federació Catalana de Futbol hauria de cobrar?
Bé, crec que potser sí. Però encara comparteixo la meva activitat professional amb la Federació i, de moment, no cobro. Fins no sé quan. Pot ser un any, poden ser dos o pot ser sempre. De moment, no cobraré segur. I si he de cobrar, s’ha de dur a l’Assemblea i se n’enterarà tothom. No tinc intenció de dur-ho, de moment.
Tornant al tema de les campanyes. Com ha anat #Orgullosa?
Crec que molt bé. El futbol femení ha pujat molt. La campanya ha ajudat a augmentar llicències. El futbol femení es pot veure, fins i tot jo m’ho passo bé, de tant bé que juguen les noies. El futbol femení fa 15 anys no es podia ni veure, perquè era aquell que era aleshores. Avui, juguen igual o millor que els masculins. En aquest moment, el futbol femení està en un moment molt bo i la campanya els ha ajudat molt per subvencionar equips que, en ser menys, han de fer més quilometratges. Se’ls ha ajudat econòmicament i amb la mutualitat per afavorir que hi hagi més llicències.
S’apliquen aquells termes de discriminació positiva? És a dir, menysprear el masculí per donar més suports al femení, sempre en termes positius.
No, crec que no perquè acabo d’explicar que ja estem pensant una campanya nova pel futbol masculí. Al femení no se l’havia ajudat mai i s’ha fet aquesta campanya, molt bona, però acabarà la campanya i ja en començarem una altra pel masculí. Crec que els clubs són els que ens voten, els que hem de tenir al nostre costat. Hem d’anar agafats de la mà si volem que el futbol tiri endavant. Per tant, és igual d’important el futbol masculí, com el femení, com el futbol sala, com el futbol base. No podem ajudar tothom com voldríem, però sempre ho intentem.
El futbo sala potser és el gran desconegut a nivell mediàtic.
Cada vegada és més mediàtic, hi ha més practicants, hi ha més llicències i hi ha més clubs. El futbol sala és dels esports que creixen més a casa nostra.
Hi ha una altra federació, la Federació Catalana de Futbol Sala (FCFS), que també competeix. Hi tenen relació?
No m’hi duc, no hi ha relació. No sé ni qui són. Si algun dia se’m presenten els coneixeré, però no els conec.
La FCFS té una selecció catalana que disputa competicions internacionals.
Sí, ho sé i els hem ajudat. Si algú els ha ajudat ha estat la nostra federació.
En quin sentit?
Se’ls va ajudar econòmicament i amb jugadors.
Se’ls permet agafar jugadors federats a la FCF per la selecció?
Sí, i a més se’ls va ajudar econòmicament. Em sembla que ens hem portat prou bé. Però segueixo sense conèixer-los.
Com és possible que, havent-hi cada any més federats, el Carnet del Federat i la Mutualitat siguin més cars?
Això no és veritat. El Portal del Federat l’any passat no va pujar, aquest any tampoc i ja he anunciat que la temporada vinent no pujarà. Això és demagògia d’algun senyor que ho diu i ens ho creiem tots. D’aquí a tres anys no sé què passarà perquè potser he mort jo. Pel què fa la mutualitat, no depèn de nosaltres. Això també és demagògia. A la vida pots dir el què vulguis. La mutualitat ens ve marcada des de la central, que és a Madrid. La mútua diu, a veure, Catalunya, quantes incidències ha tingut i què gasta? Tant? Doncs val tant. I el mateix amb Andalusia i les altres territorials. Depèn del què tu generes de despesa, val més o menys. Te l’apugen o no.
És a dir que vostès no decideixen res.
Nosaltres no l’apugem, ni veiem ni un euro. Tot el contrari! Segons qui diu que regalarà la mutualitat. No la regalarà, no pot. No s’entera de res! Aquí tothom parla sense saber res. Nosaltres hem subvencionat el 50% de la mutualitat al futbol femení. Per aquest 50% hem hagut d’agafar els diners i provisionar-los, duent-los a la mutualitat. No podem regalar. Si l’haguéssim de regalar, hauríem de pagar-ho tot nosaltres, com ja passava abans d’arribar fa set anys, que hi havia un deute de 4 o 5 milions d’euros. I la feina que vam tenir a sortir-ne. Això no vol dir que al futbol amateur, quan fem la campanya, no els subvencionem una part de la mutualitat. Però tot allò que jo subvencioni s’ha de provisionar. Si s’apuja la mutualitat és perquè hi ha més incidències. Però un juvenil paga 100 euros l’any, que són 10 euros al més, si arriba! Si això és l’assegurança de malaltia més barata del món! I dona un servei excepcional. Aquí hi ha un jugador que es trenca el menisc i si costa 20.000 euros, que ho val, es paga i s’ha acabat. I mira que en tenim, d’incidències. Avui, tal i com va el món, els pares demanen un tac a banda de la radiografia. I no ens hi neguem pas, encara que valgui molt més. I quan s’han d’enviar ambulàncies als camps s’envien, i pagant. El millor servei de sanitat som nosaltres. I ho troben car, bé. Doncs no. Deu euros al mes, fixem-nos què car és. És car per a qui no li passa res, però per a qui li passa és baratíssim. En fi, que m’aniria esverant i no val la pena.
A dia d’avui, la FIFA ja permet que seleccions no oficials disputin partits amistosos en dates FIFA. Veurem la selecció catalana masculina properament?
Jo espero i desitjo que sí. La selecció catalana de futbol és un dels principals objectius del programa electoral. També he dit i segueixo dient que, si nó hi ha data FIFA, no hi ha selecció. No val la pena fer el partit de Nadal, perquè no hi ha seleccions adequades per venir, perquè els jugadors volen estar a casa i perquè els catalans, que els pot fer molta il·lusió jugar, estan de vacances. Tenen deu dies i els hem de fer venir a jugar? I no s’hi han negat mai. Està clar que ho demanaré, però ho faré quan tingui clar el rival. L’hem de tenir. I ha de ser una selecció que econòmicament la puguem tenir. En segon lloc, he de demanar permís a la Federació Espanyola perquè em doni data FIFA. Que me la donen, hi haurà partit. I jo crec que ens la donaran, perquè també li han donat a Euskadi. Aquest serà el camí que seguirem. I una altra cosa important, també vull els ajuts econòmics que necessitem, sinó estem perduts. No podem permetre’ns que ens costi una fortuna. Ja sé que ens costarà diners i la quantitat ja la tinc assumida, perquè tota no la puc assumir.
Hi ha candidats?
No encara. Està donat a una empresa, que està fent passes. Però en tenim ben bé per un mes i mig. Van fent contactes. I ho fem a través d’una empresa perquè no puguin dir-te tres dies abans que no venen.
Amb el partit davant l’Argentina què va passar realment?
L’Argentina va dir que no venia i va decidir anar a Israel, tot i que finalment no hi van jugar. A nosaltres ens feia gràcia perquè hi havia Messi i perquè no s’havien de moure de casa. Exactament no sé què va passar. Però també, el preu que demanava l’Argentina va acabar essent inassumible, també perquè ningú ens assegurava que omplíssim el Camp Nou, si finalment hagués estat disponible. Aquí hi ha un altre problema, amb els estadis. Fa deu anys, el partit de la selecció catalana era un acte reivindicatiu. Avui, n’hem fet tants d’actes, que el partit ja no és reivindicatiu. Hi va gent que vol veure Catalunya i gent que vol veure futbol. Ja no tens el ganxo de dir que 30.000 persones vindran a reivindicar X. No és així. Ja ha passat. Hi ha actes més importants que aquest.
Ara que parla d’això, quina és la postura de la FCF envers el procés polític?
La Federació Catalana de Futbol, com entitat catalana que som, hem d’estar al costat del país sempre. Però què passa, com a FCF hem de pensar que, dels 190.000 federats que tenim, n’hi ha d’una banda i n’hi ha de l’altra. Tampoc podem indentificar-nos massa i hem de governar per a tots.
Tornant a la selecció, si juga en dates FIFA, força catalans aniran amb la selecció espanyola. És perjudicial jugar en aquestes dates?
Tenim suficients jugadors catalans escampats per Europa, pel món i per clubs catalans i espanyols que podrien jugar. El Barça és ja no té tants catalans i abans ho teníem més fàcil, perquè l’espanyola no se’ls enduia tots. Ara, si se’ns enduen Sergi Roberto o Busquets, tenim Alba i Piqué. Podem fer una selecció catalana suficientment potent per jugar amb grans seleccions. Quan dic grans, no vull dir que duguem la número u, dos tres o cinc del món. Només que duguem la trenta o la quaranta és un èxit esparverant.