La candidatura Pirineus-Barcelona per organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 va prenent forma. Aquesta propera tardor, la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física (SGEAF) de la Generalitat de Catalunya farà oficial el projecte i el presentarà davant el Comitè Olímpic Internacional per que segueixi tot el procés intern de valoració i de construcció. Abans, però, el Govern ha d’anar tancant aspectes essencials d’una proposta que ha de dur la bandera olímpica al país trenta-vuit anys després dels millors Jocs de la història, aquells que van canviar per sempre la fesomia i la capacitat d’atracció de Barcelona. De fet, els actuals ideòlegs dels JJOO 2030 compten amb un consell format per persones encara actives que van formar part de l’organització de Barcelona 92.
Entre les qüestions primordials, la Generalitat ha d’establir quines seran localitzacions d’una candidatura que es dividirà entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els Pirineus, amb la voluntat expressa que aquesta zona d’alta muntanya hi inclogui també territori no català, com Andorra, la Catalunya Nord o, fins i tot, part del Pirineu aragonès. Com ja va explicar Gerard Figueras -el Secretari General de l’Esport i l’Activitat Física- en una trobada amb periodistes al CAR de Sant Cugat, ara fa dues setmanes, els territoris veïns també hi tenen molt a dir i a aportar, des de places hoteleres fins pistes especialitzades per bobsleigh o skeleton, esports de descens en trineu sense tradició a Catalunya i sense instal·lacions al país.
A més, el Comitè Olímpic Internacional no permetrà, d’ara en endavant i degut a una nova regulació, que les administracions utilitzin diner públic per finançar uns Jocs Olímpics. Per aprovar la concessió d’una seu, el COI valorarà les infraestructures de les quals disposa el territori i castigarà amb l’exclusió aquelles que tinguin pensat invertir en una instal·lació. És per això que Pirineus-Barcelona 2030 busca companys de viatge per presentar una idea atractiva que competeixi contra Salt Lake City -als Estats Units-, Sapporo -al Japó- i una possible candidatura formada per Àustria i Alemanya.
A Catalunya, però, el Govern comença a tenir definides les seus olímpiques. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la previsió és que s’hi disputin la majoria d’esports de gel, adaptant pavellons polivalents com ja ha succeït en d’altres ocasions. A la capital, el Palau Sant Jordi, el nou Palau de gel del Barça -que se situarà dins el Nou Palau Blaugrana- i la Fira de Barcelona de la Plaça Espanya prenen força, com també ho fan altres recintes annexos a la ciutat com la Fira de Barcelona de l’Hospitalet de Llobregat, el Palau Olímpic de Badalona i la Pista Coberta d’Atletisme de Sabadell, tots ells amb capacitat multiús. A Barcelona, la Vila Olímpica estarà formada per una línia d’habitatges de protecció oficial que l’Ajuntament té previst construir a la Marina del Prat Vermell. Segons va admetre la SGEAF, existeix la possibilitat que el Nou Camp Nou sigui l’escenari de les cerimònies d’obertura i cloenda.
Pel què fa les proves de neu, les seus a Catalunya s’establirien a la Cerdanya -a les estacions de La Molina i Masella– i a la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà, on s’hi troba l’estació d’esquí de Baqueira-Beret. El Comitè Olímpic Internacional exigeix que les candidatures assegurin la possibilitat de realitzar innivació -neu artificial- en cas que sigui necessària, una opció que en aquestes instal·lacions està garantida. En aquest indret, així com per tots els aspectes tècnics, el Govern treballa colze amb colze amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, titular de diverses estacions i un ens que disposa “de personal amb expertesa en mobilitat i en gestió de pistes d’esquí”, segons assenyalen fonts governamentals. En aquest cas, la Vila Olímpica la formarà l’oferta hotelera del territori.
Un dels municipis que també prendrà protagonisme en aquest projecte serà La Seu d’Urgell. Tot i no formar part de cap seu esportiva, la població pirinenca serà clau en la parcel·la operativa, sobretot pels nous estudis universitaris de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport que l’Institut Nacional de l’Educació Física de Catalunya (INEFC) hi oferirà des del curs 2020-21, amb la voluntat d’acollir-hi 400 estudiants a partir del cinquè any de funcionament. El Govern desitja, com ja succeí amb els JJOO de Barcelona 92, que la formació especialitzada aixampli la possibilitat de participació d’esportistes catalans i l’opció d’assolir noves medalles olímpiques.