Iván Carrillo, president del Club de Futbol Gavà des del passat 11 de maig, es va presentar a les eleccions a la Federació Catalana de Futbol. El 6 de setembre, en assemblea extraordinària a la qual va assistir -com a convidat, en no sortir al cens-, la FCF va fer públic un calendari en el qual, del 7 al 12 de setembre, hi havia temps per recollir els 121 avals necessaris (el 10% del cens electoral) per ser proclamat candidat.
El màxim mandatari del club llobregatenc en va presentar 130, nou més dels necessaris, però la junta electoral li’n va invalidar 51 i el va descavalcar de la lluita per les eleccions. Aquest dimarts, Joan Soteras, únic candidat proclamat després de tenir 930 butlletes de suport vàlides, va ser nomenat nou president sense passar per les urnes.
Carrillo, que ja va alertar que impugnaria el procés, tal i com també ha fet l’exàrbitre Antoni Torres López, ha tirat endavant la seva amenaça i ha presentat escrit formal al Tribunal Català de l’Esport per tal d’anul·lar les eleccions. En parla en una entrevista amb La República Esportiva:
Ha presentat un recurs o una impugnació directa?
Una impugnació a les eleccions, perquè hem trobat molts motius per fer-ho, com la invalidació de les nostres signatures. Ens diuen que hi ha tres clubs repetits i no és cert, ho hem revisat. També diuen que hi ha més de 40 avals nuls perquè les juntes estan caducades. Ho estiguin o no, en l’assemblea extraordinària es va votar i aprovar un cens electoral que va a missa. Si després hi ha alguna història, s’ha d’al·legar. No pots dir que els presidents no valen, és molt fort. També em sobta que cap periodista una mica hàbil vegi que de 981 signatures de Soteras, n’hi ha 51 de no vàlides i de 130 meves, també 51. Quina casualitat.
981 davant 130. Deu ni do, la capacitat d’atracció de Soteras.
Ens diuen que tenim 130 avals pels 981 de Soteras i que, per tant, què demanem? Doncs posem-ho al revés, quina por tenen ells d’anar a les eleccions, si ho tenen guanyat? No les volen fer perquè saben que la gent està molt enfadada i que han aconseguit 900 avals a punta de pistola.
Els avals són públics i els vots, secrets.
Exacte. Aquí ve el problema. M’he trobat amb molts presidents que m’han dit que no em donarien l’aval, però em votarien a les eleccions. Però és clar, sense l’aval no hi ha eleccions. Molta gent volia que passéssim el tall i que hi haguessin eleccions, per tenir un programa pels propers quatre anys. El què no pot ser és aquesta tupinada. Cada dia rebo moltíssimes informacions de presidents de Catalunya que estan molt enfadats amb el què ha passat. Som nosaltres qui volem escollir el president. No pot ser que persones que tenen interessos econòmics i que juguen a ser directius sense tenir res a veure amb el món del futbol ens diguin qui ha de ser el nostre president. No ho veig normal. Això s’hauria de canviar immediatament. Tampoc veiem normal que el senyor Soteras, en plenes eleccions, vagi a fer l’ofrena floral al monument de Rafael Casanovas. Sortint per la tele. Hi ha coses molt estranyes.
A si? Va representar la FCF?
Això és molt fort, perquè tu li preguntes a qualsevol empleat de la Federació si Joan Soteras era allà i et diuen una cosa diferent cada un. Un et diu que estava de vacances, l’altre que no m’hi vaig fixar bé i un tercer diu que està segur que no hi va anar ningú. I hi ha un vídeo on es veu clar. Tenen por no només els clubs, fixa’t també en els empleats, que són gent extraordinària. Està passant i és una realitat i algú ha de dir prou.
Hi ha dos precandidats que no aconsegueixen els avals i els dos presenten impugnació. Coincideixen en la lectura?
El principal motiu de la impugnació és pel calendari electoral. A mi no em van deixar entrar a l’assemblea perquè no formava part del cens i em van demanar acta notarial. Jo volia parlar del calendari electoral perquè vam començar a buscar les signatures un divendres. Teníem dissabte, diumenge, el pont de dilluns, la Diada dimarts i el dimecres a les 18:45 hores ja els havíem de presentar, quan les oficines dels clubs obren a les 17 hores. Quin dia hàbil tinc per buscar-les i aconseguir-les? No hi ha temps. Tot i això, en vam aconseguir 130, una per una, president per president. Ells ho tenien tot muntat, amb els seus delegats territorials. Nosaltres ens hem hagut de moure molt i suar tots els avals. Ells ho tenien fet. Tenen els exdirectius que van dimitir, tenen el telèfon de tots els presidents i els truquen de part de la Federació. El poder és el poder. I a més, els diuen que els avals no són vàlids dues vegades. Tinc una gravació que ho prova. I la realitat és que pots avalar tants precandidats com vulguis.
Vostè no es vol retirar, vol seguir encara que no sigui president.
Jo no vull ser president. Jo li regalo la cadira perquè li digui a la seva família que és president. Jo el que vull és canviar les coses. No pot ser que tinguem la mútua a 150 euros o el Portal del Federat a 25 euros. Mira l’edifici on estem. Hi ha una estructura tant passada que s’han de veure obligats a pujar impostos indirectes. La gent es pensa que això ens fa una federació gran i no és veritat, perquè quan deixes d’alimentar el poble, es rebela. Tu dona’m els diners i jo et monto una empresa bestial. No es tracta de tenir una federació rica, sinó que cuidi els clubs de sota. Fixa’t que la Quarta Catalana se’n va en orris, hi ha clubs que no es presenten a jugar perquè no poden assumir tants diners.
Ha deixat de ser sostenible?
Potser estic equivocat, però és la meva visió. Ha de ser una federació que gràcies a la unificació dels clubs i afiliats tinguem millors preus i millors recursos, i no a l’inrevés. Què fa la Federació? Va a la Damm i li diu: tinc 150.000 afiliats, què em dones? No! Què li dones als clubs, hauria de ser. Per exemple, un palet de cerveses a cada club de Catalunya. Saps els diners que suposaria per als clubs aquesta aportació? En begudes serien 3.000 o 4.000 euros. I a Damm no li costaria res. El què no és normal és que vagis a una mútua, que estiguis pagant 28 euros i que, com que som 150.000, ara n’haguem de pagar 128. Som més que l’any passat, doncs pagarem més. Això no té lògica. Hauria de ser a la inversa, quants més siguem, menys hauríem de pagar. Sabem que hi ha interessos creuats amb gent de mútues. Però ara no vinc a denunciar tot això. Tot i que si governem nosaltres ho farem per concurs amb totes les mútues d’Espanya, no escollirem la mútua a dit.
Això no ho ha pogut explicar en cap moment en el seu programa electoral?
No hi ha hagut campanya electoral. Tret de vuit presidents amb qui vaig estar reunit a Sabadell durant dues hores no he pogut exposar el meu programa. I en aquella reunió em van dir que els agradava molt, però que em votarien quan fos candidat, sense donar-me l’aval perquè no se n’assabentés el seu delegat. “Tindrem problemes”, em van dir. Quin problema? Si esteu pagant! Hi ha un senyor de Gavà que diu que l’aventura del senyor Carrillo a la Federació ens costarà que els àrbitres ens xiulin malament. L’altre dia ja ens van xiular un penal i ens van expulsar un jugador…i és clar, el rum-rum al camp.
Però era penal i l’expulsió era justa?
L’àrbitre no remata de cap. L’un a un és un golàs. I l’expulsió va ser per doble amonestació, també correcta. Els àrbitres no hi tenen res a veure. Se’m fa molt difícil pensar que una junta vagi als àrbitres i els digui que han de xiular malament contra un equip. Home, si sent president m’assabento que hi ha alguna ordre directa per manipular un partit van tots al carrer. Ja ho va fer Reagan amb els controladors aeris. Però els àrbitres no estan fets per això.
Aleshores, pel què diu, vostè creu que els clubs tenen por de les represàlies?
I tant, molta. És el ‘lado oscuro’. Ahir vaig entrar a la FCF, amb el DNI i el pobre noi que estava a l’entrada em diu que a la pantalla li surt que quan jo arribi ha de trucar per telèfon. D’acord. Truca i li pregunten què vull. Home, què vull? Entrar a casa meva, què és això? Puges a dalt i tothom està acollonit. Hi ha el número 1, que tots sabem qui és, que ha vist i permès tot el què ha passat, que l’hauré de denunciar. Ampliarem la denúncia a la via judicial, en la qual inclourem moltes coses que han passat al llarg d’aquest procés.
Coses que no pot explicar?
Moltes coses, com un escamot de presidents passejant-se pel Baix Llobregat i anant a clubs per dir que no em donguessin l’aval. Un fet tant antidemocràtic com aquest. Als tres els vaig dir que ho muntessin quan fos candidat, que ho fessin per explicar perquè no se m’ha de votar. Però que montis un escamot perquè no tingui l’aval és molt antidemocràtic. I s’ha permès. I són gent molt afí a la Federació perquè tenen els seus propis interessos. Però hi ha molt més a denunciar.
Un cop nomenat president, què volen fer?
L’1 d’octubre valorarem si fem un vot de censura.
Això encara és més difícil que unes eleccions. Necessita el 15% d’avals per activar la votació i dos terços de l’assemblea per guanyar-la.
Veurem els estatuts. Ho provarem aquest any, l’any que ve i el següent. Cada any li farem un vot de censura. No hi ha problema, no tinc més a fer.
Tornant al tema de la por. Vostè diu que els clubs tenen por de les represàlies, però no creu en aquestes represàlies.
Si tingués visió de negoci, si m’imposo en una votació i veig que tinc un sector rebel que creu que hi ha coses que han de canviar, m’hi aproparia, l’escoltaria i intentaria atendre les seves necessitats. Estic dient que aquests clubs que tenen un problema existeixen i que s’ha de solucionar. Provaria de tenir consens. De fet, té el suport del 85% del cens. Això no existeix ni en les votacions més renyides. Alguna cosa hi ha. Després, hi ha un 10% que pensa que s’ha d’escoltar altres alternatives. Si tens 900 presidents que et diuen que ets el més meravellós del món, per què no vas a eleccions i te’m menges? Perquè no s’atreveixen. La por és bidireccional. La por dels clubs, perquè els coaccionen per donar l’aval. I la por seva per si passo el tall i anem a votacions, perquè són secretes. Però aquí hi ha interessos més enllà de la Federació. Que estigui controlada permet tenir també un poder al centre que no el tindrien amb nosaltres. Si hagués presentat 400 avals me n’haguessin tombat 290. No hagués entrat mai. Hi ha interessos més forts i ens hem de rebelar contra això.
Té molts suports en aquest sentit?
Deu ni do els que hem tingut des que ens van invalidar les signatures. Perquè la gent ja volia eleccions. Possiblement haguessin guanyat, però haguéssim tingut un debat obert per presentar el programa. Teníem una bona candidatura. Però quan veus la Federació com un ens per guanyar diners és diferent que si la veus com una fundació que ha de servir als demés. Si a la meva fundació pel Síndrome de Down volgués guanyar diners, en guanyaria, però no donaria el servei que cal. Però actualment es mira la Federació com un ens de poder. Mira si l’ego el tenen tan gran, que han fet un portal per ells, per mirar que tot sigui més àgil per cobrar abans. I tenen un programa de gestió. Quants clubs tenen un programa de gestió esportiva? Com a màxim, un de cada cent, perquè val molts calés. La FCF es gasta milions en el portal per cobrar abans i no et regala ni un programa per gestionar. Aquí tots anem amb fulls de càlcul. Tant difícil és donar aquest servei al club? No els donen res, només paguem. I el negoci de les mútues és brutal.
Ha parlat amb Joan Soteras en algun moment?
No. Abans de presentar-me com a candidat li vaig dir a la Paquita, la meva delegada, de veure’ns. El 23 d’agost veig coses que no m’agraden i li demano una reunió amb el senyor Soteras. No em respon. Quatre o cinc dies després li torno a dir i li comento que ja trucaré a la Federació directament, tot i que el canal adequat era passar per ella. Aleshores em diu que no m’ha dit res perquè esperava saber l’agenda del president. Al cap d’uns dies em diu que la demani jo al departament de secretaria. I així va acabar la història. I més endavant li vaig demanar que em dugués una butlleta de suport per senyor Soteras, que li signava. Es deuria pensar que era broma i no em va respondre. I no era broma!
Em cap moment ningú l’equip de Soteras s’ha posat en contacte amb vostè?
No, sóc un paria i em tracten com a tal.
A nosaltres ens consta que amb l’altre precandidat sí que s’hi van posar en contacte.
No el conec a l’Antonio. Per oferir-li què? No té sentit. Si tens un contacte, seus amb ells i et prometen que no pugen el Portal del Federat sinó que el baixen i que les mútues seran més econòmiques, m’aixeco i me’n vaig.
I aleshores els votaria.
No no, votar-los no. Hi ha massa coses. Però no es diuen, tot es tapa.
Joan Soteras va dir que renunciaria al sou d’Andreu Subies de 120.000 euros. Vostè creu que el president de la FCF ha de cobrar?
Jo crec que el president no ha de cobrar. Un director general sí, evidentment. I, per cert, 120.000 euros no són, en són 240.000. Hem tingut empleats cobrant 120.000 euros nets i evidentment són 240.000 bruts. I aquest és un dels motius pels quals tot és tant car a la Federació. Sous astronòmics, gent i delegats cobrant dietes de 3.000 i 4.000 euros mensuals en quilometratge. Impressionant. No hauria de cobrar i no ha passat mai fins ara. Tens un director general que ha de treballar el dia i tu, com a president, has d’estar capacitat per prendre decisions, però no treballar vuit hores al dia. Això ho fa el director general. Una cosa són els empleats i l’altra, la junta.