Mancat de laterals, ni Miguelón ni Pedrosa ni Òscar Gil, surten Dídac Vilà i Lluís López com a opcions d’emergència. Una targeta vermella a Dídac Vilà, en el minut 38, torça un partit que pintava prou bé a partir que, en el minut 8, Melendo marca aprofitant el refús del porter asturià a un potent xut amb l’esquerra de RDT, amb qui s’havien intercanviat els papers. El paper del davanter madrileny en aquest equip és fonamental.
La targeta vermella Didac Vilà, per altra banda força innecessària i que ha requerit anar a veure el VAR, fa que els pericos tirin enrere vist que van al davant en el marcador, com si no hagués passat mai que un equip inferior els empati faltant poc per al final. Efectivament, el déjà-vu insisteix i una sola ocasió dels visitants, partit avall, iguala el partit. I això és quan els entrenadors rivals veuen que poden esgarrapar alguna cosa i fan canvis valents, com el de treure el golejador Nahuel que té l’encert de clavar un xut per l’escaire. El problema és que arriba a la posició de xut sense massa entrebancs. Fins i tot, l’equip asturià acaba tancant els blanc-i-blaus en els darrers minuts. Sort que és un equip fluixet, un equip que hauria d’haver estat golejat si l’Espanyol d’avui hagués estat la meitat del que va jugar contra l’altre equip asturià, fa ben poc. En fi… pas enrere que pot treure els blanc-i-blaus de les places d’ascens directe.