Un equip que porta el logo d’Open Arms a la samarreta, que té en possessió -malgrat que en localització desconeguda- un quadre creat i dedicat per Salvador Dalí, i que és del barri de Sant Andreu no necessita gaire més mèrits per ser animat. Però, aquesta nit, la Unió Esportiva Sant Andreu n’ha fet molts en l’escenari que acollirà la final de la Champions League, el Wanda Metropolitano. L’exagerat resultat final de 4 a 0 en el partit de tornada dels setzens de final de la Copa del Rei no serveix per explicar l’excel·lent primera part perpretada pels catalans.
Mikel Azparren havia avisat en la prèvia que els primers 10 minuts de partit serien claus per esbrinar allò que tindria lloc en la resta de l’enfrontament. Amb aquesta màxima gravada al cervell, el seu equip ha sortit a jugar al Wanda amb la pretensió de tenir el control de la pilota. I ho ha aconseguit davant un Atlètic de Madrid que, per molta entitat i qualitat que tingui, sempre se sent més còmode deixant l’esfèric a l’equip contrari per traïr-lo a partir de contraatacs. Però, fins el minut 23, l’equip del Cholo Simeone, avui a la grada, no ha gaudit de la primera oportunitat per còrrer amb el rival mal posicionat. Kalinic ha creuat massa el xut davant la sortida de Segovia.
Només tres minuts abans, Josu havia tingut en el seu peu dret una oportunitat que recordarà els 50 anys de vida que li queden per endavant. S’ha quedat sol a la frontal de l’àrea gran amb Adán desubicat, però el seu xut ha sortit lleugerament per sobre de la porteria perquè l’ex porter madridista s’ha llançat amb els peus per davant, una postura contrària a l’instint dels porters, per salvar el gol. Encara més excitant ha estat en el minut 32 la rematada de cap d’Elhadji, digne de Harry Kane, per bombejar la pilota cap a l’escaire dret d’Adán. Només el pal ha evitat la glòria d’un barri, un gol que hagués significat empatar l’eliminatòria.
Aquella solitària oportunitat de gol que s’havien imaginat que tindrien els jugadors del Sant Andreu durant el somni d’una nit que ha acabat ben d’hora -estaven citats a dos quarts de set al Narcís Sala per anar cap a l’aeroport d’El Prat-, s’ha convertit en tres en la realitat quan el mateix Elhadji, qui ha demanat festa a la botiga Women’s Secret del Maremàgnum per assitir al partit, ha tornat a fer servir el cap en el minut 43 per propulsar una pilota enverinada que, després de rebotar contra el terra, ha sortit disparada cap a la xarxa. Però Adán, l’únic jugador del seu equip que en la primera part ha estat digne de vestir la samarreta matalassera, ha tornat a salvar l’Atlètic de Madrid.
I fins aquí ha arribat el somni. Els primers 10 minuts decisius han acabat sent els de la segona part. En aquest tram de partit, els locals han fet tres gols que han esborrat la il·lusió santandreuenca. Lemar, Kalinic i Correa, amb un xut fet amb l’exterior del peu dret que ha recordat al millor Thierry Henry, han estat els autors de les tres alegries madrilenyes. Aleshores, el Club Esportiu Europa ha aparegut al cap d’Azparren i li ha recordat que el seu conjunt porta cinc partits consecutius sense guanyar a Tercera Divisió -des d’abans del partit d’anada davant els de Simeone-. La cotidianeïtat, més temuda que l’hivern per molts anuncis que es facin de Game of Thrones, està venint. Saúl ha fet el quart gol del partit en el 80.