L’Agència Tributària insisteix en el cas de Xabi Alonso. L’Advocacia de l’Estat ha recorregut l’absolució de l’exfutbolista i es recolza en les condemnes de Javier Mascherano i Adriano Correia, futbolistes que, amb estructures fiscals semblants, van pactar condemnes de conformitat amb Hisenda. L’Advocacia s’uneix a la fiscalia i critica durament la sentència que va absoldre Alonso de delicte fiscal perquè va interpretar malament unes proves van servir per absoldre malgrat que no va tributar en cap lloc per cinc milions que va percebre pels seus drets d’imatge.
L’Advocacia de l’Estat critica que l’absolució de Xabi Alonso es va fonamentar “en bona part en les declaracions prestades en seu de les diligències d’investigació dutes a terme en Fiscalia sense que aquestes fossin proposades per les parts com a prova en el judici, ni introduïdes ni reproduïdes en el plenari pel tribunal d’enjudiciament”. “Amb això, s’ha vulnerat el nostre dret a un procés públic amb totes les garanties, generant-indefensió, sobretot tenint en compte que ni tan sols aquesta part té la possibilitat d’intervenir en la fase preprocessal de la Fiscalia”. Entre aquestes declaracions esmenta la de Jorge Valdano, que després mai va ser citat en el judici.
El Ministeri Públic assenyala que la valoració de les proves que va fer el tribunal, plasmada en la sentència, és incorrecta
L’advocacia destaca en el seu recurs que “ni el jutge instructor, ni les acusacions, ni les defenses, van estimar rellevants les declaracions testificals en què ara es basa l’absolució, practicades en la fase preprocessal”. “No es pot pretendre donar validesa probatòria a unes declaracions la pràctica de les quals no s’ha demanat per cap de les parts, ni acordat, ni en fase d’instrucció, ni en fase de judici oral, quedant així vedades de les garanties dels principis de contradicció, immediació i publicitat, amb total indefensió per aquesta part”.
En l’escrit s’ha implicat l’Agència Tributària, que ha vist en Xabi una pedra a la sabata. És l’únic futbolista que no ha pactat una condemna de conformitat i va guanyar davant del tribunal, que va criticar l’actuació de les inspectores d’Hisenda del cas. El recurs no només entra en la forma, en què l’Audiència a Madrid fes servir declaracions anteriors a la instrucció, sinó que critica el fons de la decisió per fer una “valoració insuficient, il·lògica i irracional” de les proves.
Hisenda critica que l’absolució es basa en les pericials que va presentar Alonso “sense fer cap menció a la principal prova de càrrec de les acusacions, la pericial de les inspectores d’Hisenda, a qui dedica un paràgraf del fonament de dret primer per retreure de forma gratuïta i sense cap justificació el to emprat en les seves intervencions, amb absoluta omissió de valoració dels criteris exposats en els seus informes, elaborats amb esforç i dedicació plena i d’acord amb els principis d’objectivitat i imparcialitat a què estan sotmesos els funcionaris públics en l’exercici de la seva funció”. Per l’Advocacia, “l’omissió de tota referència no només a la intervenció de les inspectores d’Hisenda en el plenari sinó també als informes per elles elaborats en tant que prova documental, ja constitueix per si mateixa una valoració il·lògica, arbitrària i incoherent de la prova”.