El que semblava una àmplia i còmoda victòria del FC Barcelona per 3-0 davant la Reial Societat, faltant deu minuts, ha acabat en un 4-2 quan els bascos s’havien acostat a 3-2. Ha estat l’obertura de la lliga de l’era post-Messi davant una petita presència de públic, que ha donat un altre ambient als gèlids partits del darrer any llarg. De nou, muntanya russa, amb un avantatge blaugrana excessiu, un acostament dels bascos, també excessiu i un desenllaç més d’acord amb el global del partit.
El primer Barça de la lliga ha estat amb Neto; Dest, Piqué, Èric, Alba; De Jong, Busquets, Pedri i Braithwaite, Memphis Depay y Griezmann. O sigui, sense descans per a dos de l’Eurocopa i olímpics, Èric i Pedri, (el tercer és Mingueza, està lesionat) i a l’equip inicial hi han sortit les dues incorporacions fa mesos demanades per Koeman, Èric i Memphis. La resta són força els mateixos. O sigui, no estem davant de cap “revolució”: “simplement” no hi ha Messi i el futbol que el Barça oferirà serà, per força, diferent.
La primera mitja hora blaugrana ha estat potent, amb força, idees i determinació que ha obtingut premi amb un gol d’en Gerard Piqué, en el minut 18, rematant de cap una pilota parada frontal, excel·lentment treta per Memphis. El central, notícia per una nova autoretallada del sou, ho ha rubricat amb un petó a l’escut en uns dies on els seguidors estan immersos en discussions econòmiques i on el paràmetre “estimació al club” apareix com a un tret fonamental per vestir la samarreta blaugrana. El propi Piqué, conscient del seu nou paper de líder blaugrana, ha publicat la imatge a les seves xarxes:
Memphis es mostra molt actiu i Griezmann, que col·labora en tots els terrenys, envia un remat de cap al travesser. A la ratlla del descans (m.46) Braithwaite, també de cap amplia l’avantatge ara a entrada de de Jong. Al danès se’l veu revalorat pel seu bon paper a l’Eurocopa. Ja no és aquell un que va venir de pressa i corrents a tapar el forat deixat per Luís Suárez sinó que pot tenir minuts en aquest Barça més de brega.
I és el mateix davanter, Martin Braithwaite, qui, en el minut 58, demostra el talent de “caçagols” xutant a rebentar una pilota refusada pel porter basc. És el 3-0 i comencen els canvis i la inevitable davallada del ritme, en un agost molt calorós. Passen els minuts i no sembla que hagi de passar gairebé res més. Un quart gol barcelonista li hauria donat l’opció honorífica d’acabar la primera jornada com a líder, però, tot al contrari en cinc minuts es passa del 3-0 al 3-2: Lobete un jove del B guipuscoà i que debutava amb el seu primer equip, s’aprofita del possiblement únic desajust defensiu. Era el minut 81 i, en el 84, Oyarzábal executa una falta directa directament a l’escaire on Neto no hi pot arribar. Koeman reacciona traient Memphis i fent entrar Lenglet, aigualint la festa, però això és la lliga i el que valen són els punts.
Amb la Reial Societat treballant per obtenir l’empat, arriba el gol final del Barça. És el minut 90 i Sergi Roberto, que havia entrat feia poc per posar-se al mig del camp i no de lateral, acaba un contraatac rematant una centrada de Braithwaite després d’una galopada de Griezmann. El de Reus no s’oblida d’emular Piqué i també besa l’escut. Així doncs podem dir que l’amor ha ajudat a guanyar el primer partit. Possiblement caldran més coses per obtenir títols, o per fer un paper acceptable en aquesta temporada, però per alguna cosa es comença.