A l’equip que ha tret el de Santpedor hi havia més múscul que talent, amb l’excepció de Kevin de Bruyne i, quan, en el minut 60, el belga s’ha lesionat, ha calgut empescar-se una altra disposició. Ja tenia a punt Gabriel Jesus i ha fet aquest canvi, però de seguida li ha calgut treure Fernandinho per posar criteri al mig del camp que, sense de Bruyne, el City s’ha anat marcint. El belga ha sortit plorant amb un blau sota l’ull, possiblement per haver topat no tant amb Rüdiger sinó, més exactament, amb la màscara que portava l’alemany. La màscara era per protegir el defensor, però ha atordit l’atacant. La jugada s’ha resolt, a més de la sortida del camp del belga, amb targeta groga pel causant de la lesió. Podia haver estat vermella, però tots sabem la màniga ampla que té en Mateu Lahoz.
Amb l’estadi do Dragao, a Porto, mig ple i amb els jugadors genoll en terra contra el racisme abans de començar, el guió era l’esperable: futbol control del Manchester City amb contraatacs perillosos del Chelsea. Els de Londres, però han anat anivellant el matx en veure que avui el City no tenia pólvora. Amb una temporada llarga i espessa com la que s’ha viscut un altre il·lustre veterà, Thiago Silva, també ha hagut de sortir del camp lesionat, i també ho ha fet plorant.
Partit, doncs, amb molta qualitat, però jugat al mig del camp, i ha arribat l’espurna: Mason Mount veu com s’escapa Kai Haverts i li serveix una passada forta i precisa que permet a l’atanc esgarrapar unes dècimes abans que el porter blau cel, Ederson. No pot evitar del tot la topada però el mínim avantattge que en treu és suficient per marcar a porteria buida. Era el minut 42 i, al cap de poc, el xiulet del descans ha caigut.
A la segona part, per sorpresa dels que coneixem Guardiola, no hi ha hagut cap revolució i els dos davanters centre que té, Gabriel Jesus i Agüero, seguien asseguts. Com hem dit a l’inici, la lesió de Kevin de Bruyne ho ha alterat tot i quan han sortit els dos puntes ja no tenien qui els servís joc. A més Agüero ha sortit per Sterling, potser sí que molt desgastat per una dura lluita contra el seu defensor, James, però l’anglès és sempre un ganivet afilat.
Pels londinencs, per contra, tot i anar guanyant, Tuchel ha tret l’americà Pulisic, que n’ha tingut una de molt clara quan els de Londres anaven cada cop més fent-se enrere en els minuts finals de bogeria dels blau cel, però, la veritat sia dita, sense donar mai la sensació que podrien marcar, si no fos per una altra espurna, cada cop més difícil d’obtenir amb l’espessor de cames dins l’àrea.
El basc Azpilicueta, el nom del qual els de Londres pronuncien molt acceptablement, li ha tocat aixecar la copa mentre sonava el “We are the Champions” de Queen. No ha estat una final de les que es recordaran i de seguida les xarxes han començat a fer memes, per no dir una altra cosa, d’en Pep. Poca gfeina que té segons qui, com ara el Kun Agüero, el quart d’hora de joc del qual ha estat molt fluix i, potser el Barça l’agafi solament perquè Messi tingui algú per compartir habitació i mate. Si ha de servir per això, ja ens estarà bé. Ara, si fa alguna cosa més del que ha ofert en els seus darrers minuts a Manchester, potser millor.