La victòria a la final de la Champions de Barça femení és fruit de la millor manera de fer del club i pot recordar els moments de més èxit del futbol masculí: cuidar la pedrera i, a la vegada, aconseguir figures internacionals que hi encaixin; integració en un projecte comú, a la ciutat i al país; model de joc ben definit que està pel damunt de les individualitats; continuïtat de l’equip tècnic i, potser més encara en el futbol femení, ser mirall i catalitzador de les noves generacions. Moltes potes per a un sol tamboret, però totes essencials.
Dos detalls només d’aquesta amalgama: el marcador inicial a l’estadi de Göteborg rebia l’esdeveniment en francès i anglès, suec i català i, també les primeres paraules de la triada millor jugadora del matx, Aitana Bonmatí, que acabava amb el “Visca el Barça i visca Catalunya”.
Volem rua amb autobús obert i recepció a la plaça de Sant Jaume per a les campiones. Estaria molt bé que un dels primers actes del nou govern que aquest matí s’ha pactat fos rebre l’equip campió d’Europa a Palau. Les dones ens marquen el camí, que a elles “sí que els hi arriba”.