Una jugada aïllada faltant segons per acabar el temps reglamentari i quan tothom es preparava per a la pròrroga porta l’Athlétic club de Bilbao a les semifinals de la copa. Encara no està clar si és Busquets o Williams qui pentina la pilota enviada a l’àrea que acaba desviada a l’arrel del pal i lluny de l’abast de Ter Stegen. Aquest fet incontestable i definitiu no ha, però, de revisar el que s’anava a escriure: el Barça ha fet un excel·lent partit en què solament hi ha faltat el gol.
La primera part ha sigut molt tàctica amb els dos equips cada un jugant el seu joc, entenent el futbol de diferent manera. Havíem dit que el Barça està en quadre al davant? Doncs Setién ha deixat Griezmann a la banqueta i ha sortit amb Sergi Roberto al mig del camp, ocupant Semedo el lateral dret. El Bilbao ha cedit el mig del camp sense problemes: o pressiona molt a dalt quan Ter Stegen té la pilota o es tanca davant de la seva àrea. Per un cantó, el Bilbao sabia que Ter Stegen no rifarà mai la pilota i així la pressió alta provoca que el porter blaugrana s’equivoqui un parell de vegades en treure perquè no troba ningú desmarcat. I per l’altra, a l’Athlétic li és igual que el Barça tingui i remeni la pilota mentre no s’acosti gaire. Tancats, impedeixen cap passada entre línies. I, mentrestant, el Barça controla i controla.
Això ha estat així els primers 25 minuts i els últims 20 de la primera part aquests rigors tàctics s’han relaxat una mica i aquestes petites distraccions han portat a veure, per primera vegada Setién encès i gesticulant fins a rebre targeta groga. La protesta era per dues targetes també grogues a Messi i a Jordi Alba. La de Messi, correcta, és en un d’aquells moments quan el fan enfadar, de tant de rebre, i és ell qui es rebota i fa falta.
La segona part ha estat trepidant amb uns minuts en què el Barça que no ha acabat de culminar en gol per poc, especialment en una rematada de Griezmann en el minut 70 (el sacrificat a l’alineació inicial, que ha entrat per Ansu Fati, en el 56) una mica massa centrada i que ha refusat Unai Simon amb els peus. En aquests minuts, el sorprenent nou davanter ha estat De Jong amb diverses aparicions dins l’àrea.
Arthur entra per Rakitic endollat com si hagués jugat des del primer minut i a Umtiti li costa una mica més quan ha d’ocupar el lloc de Piqué que es lesiona, no sembla que sigui res greu, en una jugada en què Iñaki Williams se li escapava i el central blaugrana l’ha de tirar a terra agafant-lo dels pantalons.
Es fan tots els canvis en els dos equips i escalfen jugadors per al quart canvi admès a la pròrroga i en el quart minut dels quatre de temps afegit arriba la jugada poc afortunada per al Barça que decanta el matx quan, uns minuts abans Unai Simon torna a treure amb els peus un remat, ara de Messi, que es lamenta moltíssim com si sabés el que anava a passar.
Aquesta derrota no deixa cap mal gust de boca més enllà de la pèrdua d’una opció a un títol. Tal com està el Barça curt d’efectius, no ho veiem cop res massa dolent. L’equip ha jugat molt bé i el resultat hauria pogut ser perfectament l’invers. Potser la crisi segueixi als despatxos, però al camp no.