Aquest Mundial ja ha marcat un abans i un després en la història del futbol practicat per dones. El futbol femení ha aconseguit aturar el planeta de la mateixa manera que ho fa el masculí, en un torneig que significarà un punt d’inflexió en el creixement d’una categoria evolucionada gràcies a l’interès del públic i a la inversió en recursos de clubs i federacions, que lluitaran en els propers anys per la igualtat mediàtica i econòmica d’unes noies que han necessitat anys d’esforços per captar l’atenció dels amants de l’esport rei. Finalment, i amb total mereixement, han obtingut els focus.
45.261 espectadors han omplert un Parc dels Prínceps que s’ha mudat amb el millor dels seus vestits. De gala i contagiat pel futbol aclaparador de la seva selecció, l’estadi del París Saint-Germain no ha pogut superar el rècord assolit en el Mundial 1999 dels Estats Units -país pioner en categoria femenina-, simplement per diferència entre la capacitat del recinte de la capital francesa i el Giants Stadium de Nova Jersei, un escenari que va arribar als 78.972 assistents. Però la imatge deixada per la casa del PSG ha fet brillar l’obertura d’un campionat internacional que ja és en boca de tothom.
També ocuparà les portades dels informatius una selecció francesa que ha presentat candidatura per endur-se la primera Copa del Món de la seva història. Una França imponent que ha atropellat una Corea del Sud que no ha rematat ni una sola vegada contra la porteria de Sarah Bouhaddi. Un equip amfitrió que vol emular l’èxit dels seus compatriotes masculins ara fa un any a Rússia amb un futbol directe i de gran intensitat que s’ha imposat per la via ràpida al seu primer rival en la fase de grups.
Corinne Diacre té clar que l’hegemonia de l’Olympique de Lió a Europa no és casualitat i ha cedit l’engranatge del seu equip a les sis vegades campiones de la Champions League. Set de les onze futbolistes titulars amb França vesteixen la samarreta blanca del Lió i l’estil del conjunt bleu calca el model de les dirigides per Reynald Pedros: pressió alta, intensitat en el xoc, circulació ràpida de pilota, atacs directes, desenes de rematades a porteria i una pilota aturada mortífera encapçalada per la central Wendie Renard, autora de dos gols en el partit inaugural.
Tant és així, que els quatre gols anotats en el primer partit del Mundial els han signat jugadores del conjunt lionès. I tot això, amb la guia inqüestionable d’una Amandine Henry que ha enamorat el futbol mundial amb una primera actuació d’altíssim nivell completada pel gol més bonic de la nit. El timó de França el duu una futbolista veterana, capitana de l’OL i amb un palmarès envejable: deu lligues, cinc Champions League i sis Copes de França. Tota una referència que ha signat bona part del primer capítol d’un Mundial que comença a escriure la seva pròpia història.