Partit lleig en el qual hi han passat molt poques coses. La primera mitja hora ha estat molt fluixa amb un Elx que segueix fent el que més bé li va, que és jugar a la contra, destruir més que no construir. En els darrers minuts d’aquesta part el Barça ha anat localitzant l’acció en camp alacantí i, en el 39, Braithwaite actua d’extrem i, quan Griezmann va al remat, el defensa Diego González desvia la pilota a gol. Malgrat que no calia, de Jong, que venia corrents, ho rebla just sobre la línia i s’apunta el gol a la seva butxaca.
I passen i passen els minuts amb el marcador sempre incert de la victòria mínima, malgrat que els blaugranes no passen angúnies. Quan falten deu minuts, l’Elx activa el seu pla de darrera hora, conegut per haver-lo portat a primera divisió: cremar les naus un cop ha arribat viu a la fi del matx, i surt el veterà Nino, bregat en mil batalles. El Barça, però, també fa canvis, un dels quals és Trincao, que en el dia d’eleccions al seu país per fi sembla desinhibit i gaudeix de dues ocasions, que ell mateix es forja i que Edgar Badia li desbarata.
I quan sembla que el 0-1 serà inamovible, Umtiti, avui titular i sense massa feina, filtra una pilota a Pedri, que l’obre a de Jong i la centrada de l’holandès és rematada de cap per Riqui Puig, també acabat de sortir. El de Matadepera embogeix i tots els seus companys corren a abraçar-lo. I amb aquest final feliç, gairebé de Disney, tres punts al sarró i cap a casa, que fa molts partits que no hi juguem. I espera’t, que dimecres hi ha copa a Vallecas.