Potser sí que és cert que el futbol practicat per dones entra en una altra dimensió amb l’aterratge del Reial Madrid a la Lliga Iberdrola. De manera una mica abrupta, però amb convicció, el club blanc pretén revolucionar les competicions femenines de futbol amb una aposta mai abans concretada. Feia molts anys que la Lliga reclamava la presència del Madrid en un torneig atractiu però sense grans rivalitats. El Barça i l’Atlètic de Madrid, amb l’excepció d’una gran temporada de l’Athletic Club de Bilbao, s’han repartit els darrers campionats. Els dos conjunts més potents de l’Estat s’han reptat cara a cara, però a tots dos els ha mancat el corcó del seu rival per excel·lència, un enemic comú que genera una sensació única a la pell dels esportistes professionals que s’hi enfronten.
El Reial Madrid ja és aquí. Ho ha fet fàcil, ha comprat la plaça del Club Deportivo Tacón -recent ascendit a Primera- i s’ha plantat a la màxima categoria sense cap mèrit esportiu. Únicament obrint el moneder i deixant anar una morterada per convertir un club ja existent en el seu equip femení. Dit així sona força malament, fins i tot un punt injust per altres clubs que lluiten any rere any sense èxit per arribar a l’elit, però el Madrid ha utilitzat una via legal per fer-se un forat a la Lliga i presentar batalla, des del primer dia, a d’altres conjunts amb experiència professional i temporades de sacrifici esportiu. Els merengues seran, sense cap dubte, el nou rival a batre del Barça i l’Atlètic.
Però tornem a la primera frase del text. Aquella que recordava la portada del diari MARCA del diumenge 23 de juny, l’endemà que es confirmés l’arribada del Reial Madrid a la Primera Divisió femenina. “El fútbol femenino entra en otra dimensión”, resava la primera plana del diari més llegit de l’Estat espanyol. A les professionals d’aquest esport els deuria xocar. El femení comença a ser important ara, després de tants anys amb equips de nivell i, fins i tot, amb la presència del Barça a la final de la Lliga de Campions d’aquesta temporada? Per a la mediatització i expansió del femení probablement sigui així. Ho explica Joan Bacardit, entrenador de l’Espanyol fins aquest febrer passat i qui, tot i no compartir la radicalitat de la portada, està plenament d’acord amb el fons de la reflexió. “Aquest pas beneficia el futbol femení. Mediàticament tindrà molt més ressò amb el Madrid a Primera”, considera el tècnic.
Uns beneficis que es podran traduir amb més interès comercial i, per tant, més ingressos per a la competició, però també amb un creixement de l’interès en la pràctica d’aquest esport per part de les noies més joves de l’Estat. “Bona part d’Espanya és del Madrid. Tindrà molt més seguidors que no pas fins ara i això ajudarà. Hi haurà més nenes que vulguin jugar a futbol, perquè sortirà més a la premsa i a la televisió”, expressa un entrenador que respecta la decisió de Florentino Pérez de tirar pel dret. Bacardit entén la inversió en la compra del Tacón, “perquè no és el mateix tenir el Madrid a Primera l’any que ve que esperar quatre o cinc anys. Com més aviat hi siguin, millor”.
El 18 de maig el Barça disputava la final de la Women’s Champions League davant l’Olympique de Lió. Una fita històrica que el MARCA va destacar amb un petit requadre a la portada, una diferència de tracte abismal en comparació amb la voluntat del Madrid de disputar la màxima categoria femenina del futbol estatal. Des de l’aparició dels blancs, no hi ha dia que els diaris no parlin de possibles fitxatges mediàtics. Florentino Pérez ja té la primera galàctica, la davantera sueca Kosovare Asllani, una de les grans figures del darrer Mundial de França, però el president i un dels homes més influents d’Espanya no en té prou. En la darrera setmana, potències mundials com la brasilera Marta Vieira -sis vegades millor jugadora del món segons la FIFA-, la noruega Ada Hegerberg -actual Pilota d’Or i botxí del Barça a la final europea-, l’espanyola Vero Boquete, l’holandesa Vivianne Miedema o la golejadora anglesa Ellen White han protagonitzat titulars de la premsa espanyola.
La rumorologia del mercat femení ha entrat de ple en les pàgines esportives per voluntat del Madrid, una nova situació que no ha de ser dolenta per naturalesa. “Tenint en compte que el Madrid acapara el 40% dels espais mediàtics, ens sembla bé. Aquesta visibilitat ajudarà que els patrocinadors entrin i que les esportistes, que venen d’una precarietat molt seriosa, puguin créixer”, manifesta Mar Mas, la presidenta de l’Associació per a Dones en l’Esport Professional (AMDP), una organització que denuncia el masclisme en la informació esportiva i que lluita per acabar amb les desigualtats entre homes i dones esportistes. “Si comencem a posar dones a la ràdio i a la televisió tot revertirà al futbol femení”, insisteix.
Mas coincideix amb Bacardit en les contradiccions que genera la manera amb la qual el Reial Madrid ha arribat a la Lliga femenina, però també creu que l’esport s’hi ha de posar de cara. “Es podria haver fet d’una altra manera. A cop de talonari sempre es poden aconseguir coses, però que el Madrid tingui un equip a Primera ens sembla interessant perquè l’impuls del futbol empenyi la resta d’esports i els equipari als masculins”, reflexiona la representant d’una plataforma nascuda ara fa tres anys, molt crítica amb la manera d’actuar del president madridista, però esperançada pel futur: “Florentino he negat el futbol femení durant anys. Ens semblava una vergonya que el Madrid no tingués equip femení. Ara que ja hi és, celebrem-ho”.