Sense excuses. Ni defensar la necessitat de disposar de jugadors físics al mig del camp perquè el futbol evoluciona, ni pensar en el plantejament del rival per decidir quin dibuix situar sobre la gespa, ni variar la relació d’amor amb la pilota per tal d’aprofitar els defectes del rival si aquests es troben en els espais generats per la seva voluntat ofensiva, ni desistir de la pressió alta per no deixar terreny per córrer a l’esquena de la pròpia defensa. L’Ajax no renuncia a cap de les normes bàsiques d’un model inqüestionable, sigui quin sigui el seu rival i independentment de la magnitud de l’escenari.
El conjunt d’Amsterdam té una manera única d’entendre el futbol i la defensa fins les últimes conseqüències. L’amor pel joc de posició implantat per Rinus Michels a finals dels 60 i durant els anys 70 i evolucionat fins l’excel·lència amb la tornada de Johan Cruyff a la direcció esportiva i a la banqueta, l’any 1984, segueix essent avui dia la senya principal d’identitat d’un club que enlluerna una Europa que ha quedat captivada per un futbol extremadament reconegut.
El joc alegre, ofensiu, de talent, propositiu i amb la pilota com a eix no caduca. Es va posar de moda fa seixanta anys, es va millorar en fa quaranta, es va exportar a Catalunya en fa trenta i es va sublimar en fa deu. Però avui l’Ajax està demostrant davant tot el vell continent que el model segueix ben viu. Ho va fer al Santiago Bernabéu, remuntant un 1-2 al Reial Madrid, i ho va repetir al Juventus Stadium davant la Vecchia Signora representada per Cristiano Ronaldo. El partit disputat al nou White Hart Lane no deixa lloc a dubtes.
Que fossin les semifinals de la Champions League, sabent que es tractava només del partit d’anada i que en queda un segon a Holanda, no ha impedit que l’Ajax tornés a ser un equip valent, vital i convençut de les seves idees, fins i tot quan el Tottenham Hotspur ha fet valer l’empenta dels camps anglesos per tancar el jove conjunt ajacied a la seva pròpia àrea durant un petit tram del segon temps, amb l’equip londinenc obligat a marcar un gol. Amb un 4-3-3 variable, amb un mig del camp format per tres futbolistes tècnicament exquisits, amb De Jong liderant la sortida entre centrals per desactivar la pressió local, amb un Van de Beek expansiu en totes les zones del camp i amb les ordres de Ten Hag indiscutiblement destinades a protegir la pilota, l’Ajax ha estat literalment a centímetres de deixar sentenciada la seva classificació per a la final de Madrid en un partit d’una maduresa inversemblant tenint en compte la mitjana d’edat de la seva plantilla.
Sense cap tipus de subterfugi, i essent conscient que les fornades com l’actual (De Jong, De Ligt, Van de Beek) o la campiona d’Europa del 1995 (Van der Sar, germans De Boer, Davids, Seedorf, Litmanen, Overmars o Kluivert) no apareixen cada temporada, l’Ajax treballa sense aturador per preservar i perllongar el llegat de Johan Cruyff. Des de les posicions de màxima responsabilitat en el consell d’administració, fins el més petit dels infants que arriben a l’escola holandesa. Tots ells reten fidelitat al model.