Partit d’anades i vingudes una mica irreals, ja que la Real Societat ha revertit el marcador cada vegada que el Girona li ha pujat a les barbes per acabar resolent el matx còmodament. Aquest qualificatiu de “còmode” és aplicable a la majoria dels cinc gols bascos, que s’han aconseguit de manera senzilla. De fet, el futbol és senzill: pilotes ben centrades, ben servides i encert en la finalització. Així, en el minut 7, els bascos ja manaven amb el primer gol del davanter noruec, Sorloth a passada de Take Kubo. Me’n vaig al final per dir que el cinquè i més que definitiu gol guipuscoà ha estat semblant, però a l’inrevés, amb Sorloth assistint al japonès.
Pel mig, dos moments per a l’esperança. El primer una remuntada que, siguem sincers, no es veia venir, amb dos gols catalans en els minuts 23 i 27. El primer és un golàs de Riquelme, un xut des de fora de l’àrea que entra per l’escaire; el segon un remat de cap, tot força, d’Arnau, a centrada de Bernardo.
La Real Societat no s’ha espantat ni gens ni mica i ha tornat al guió inicial que tan bé li havia anat: ofegar el conjunt local pressionant-lo molt amunt i, efectivament, com a l’inici del partit, això ha donat fruits en forma de l’empat a dos, just abans del descans. És Sorloth de nou, ara a passada filtrada de Zubimendi i resolució.
Tothom es temia un atropellament de la Reial a la segona part, el que ha acabat passant, però el guió es capgira només tornar-s’hi a posar, en el 47, amb el 3-2 gironí: Taty Castellanos s’ho fa sol i avança de nou els blanc-i-vermells. Semblava que anàvem bé, però arriba una jugada que no hauria de passar. És el minut 65 i Brais Méndez serveix una falta directa des de la dreta. Ningú no la treu, ningú no la remata i va directament a dins. El VAR s’ho mira durant tres minuts amb el dubte si un atacant, Pacheco, podia haver-la tocat, estant en fora de joc, però el gol acaba pujant.
El nou empat basc és massa per als locals que acaben cedint a l’evident millor qualitat individual dels seus rivals i així arriben, força seguits els dos darrers gols. En el quart, de Zubimendi, el migcampista basc és més llest i està més a l’aguait que tothom i posa la punteta per marcar en una pilota sense amo. La cirereta del pastís torna a ser una jugada senzilla d’aproximació en profunditat i resolució, com hem dit a l’inici, amb els papers canviats entre el noruec Sorloth i el Japonès Kubo. El Girona ha estat efectiu amb tres gols, però molt tou en defensa i això, davant d’un equip amb velocitat i bons executors, ha estat letal.