L’Espanyol és un cicló, sap a què juga i executa de meravella el que vol Rubi. Avui ha escombrat el Vila-real de Gerard Moreno amb una altre exhibició futbolística a Cornellà-El Prat. Es confirma que el bon joc no és flor d’un dia. Després del mal partit a Vallecas, els blanc-i-blaus s’han refet amb una actuació brillant enfront d’un dels clubs cridats a lluitar per les posicions de privilegi. Els pericos mouen la pilota i generen ocasions com mai. Aquesta tarda han rematat 28 vegades, uns guarismes d’equip gran. Com sempre, al conjunt català li ha mancat punteria de cara a porteria per tancar abans un enfrontament que des de l’inici feia olor de festa grossa. Asenjo, un autèntic mur sota pals, i Toko Ekambi, que ha igualat el gol d’Hernán Pérez, gairebé esgarruen el festí perico. Al final, Darder, el creador del concepte darderisme que s’ha apoderat dels aficionats blanc-i-blaus, i Piatti han arreglat el desencert de Borja Iglesias per sumar els tres punts i continuar fent del RCDE Stadium un fortí inexpugnable. Quatre victòries a casa en quatre partits catapulten l’Espanyol a posicions europees abans de l’aturada de la competició a causa de la data FIFA. Els de Rubi fan trempar amb el seu futbol i tenen llicència per somiar.
Borja Iglesias eclipsa Gerard Moreno
Era el dia del retrobament de Gerard Moreno amb un RCDE Stadium que l’ha aplaudit amb força quan s’ha anunciat el seu nom al videomarcador, però ha estat el 7 blanc-i-blau, Borja Iglesias, substitut del perpetuenc després de la seva marxa al Vila-real, el gran protagonista d’un altre començament de partit excels del conjunt de Rubi. En el primer quart d’hora, el Panda, amb una autèntica exhibició de desmarcades i moviments amb i sense pilota, ha provocat el caos a la defensa de Calleja i ha propiciat l’1-0 amb una gran assistència a Hernán Pérez després d’un contracop vertiginós dels pericos ben conduït per l’ex davanter del Saragossa. El paraguià, novetat a l’onze, ha superat Asenjo amb una subtil vaselina que feia justícia a l’impecable inici dels catalans. A més a més, Borja Iglesias ha forçat un penal que el VAR no ha volgut assenyalar i ha desaprofitat dues ocasions claríssimes enfront del porter groguet. Imperdonable. Amb una mica més de punteria del Panda, l’Espanyol hauria pogut resoldre l’enfrontament amb un obrir i tancar d’ulls.
Toko Ekambi interromp el festí blanc-i-blau
El gol no ha aturat el festival futbolístic dels de Rubi, que han xutat fins a 17 ocasions durant la primera part. Futbol total. Això és gairebé el doble del que rematava de mitjana l’Espanyol de Quique Sánchez Flores per enfrontament. Fa goig veure l’equip de Rubi, que si hagués estat una mica més encertat de cara a porteria en el que va de Lliga encara estaria més amunt del que està a la classificació. Avui, menció a part per a Sergio García, que ha demostrat que encara pot donar molt al seu equip. La seva capacitat d’associació i clarividència entre línies ha estat clau perquè les pilotes arribessin en condicions a un Borja Iglesias impecable en tots els aspectes del joc, excepte en la definició.
Ni Calleja ni Gerard Moreno ni cap dels seus companys trobava resposta al cabal ofensiu d’un rival desbocat, ordenat en defensa i vertical amb la pilota, que no ha sabut tancar l’enfrontament quan ha pogut fer-ho i que ho ha acabat pagant car. Semblava que tot anava bé al RCDE Stadium, fins que, en l’última acció del primer temps, Toko Ekambi ha marcat l’1-1 després d’una jugada embolicada dins l’àrea de Diego López propiciada per un llançament de corner dels groguets. Els locals han reclamat fora de joc, però el videoarbitratge ha donat per bo el gol. Era el primer que encaixaven els pericos a casa, un gerro d’aigua freda per a un Espanyol que ha enfilat el túnel de vestidors amb la sensació d’haver desaprofitat una oportunitat d’or. Es complicava la gesta de guanyar per primer cop el Vila-real a Cornellà-El Prat. L’últim cop que els blanc-i-blaus van enfonsar el Submarí groc com a locals fou la nit de reis del 2008 (3-0), amb dos gols de Tamudo que situaven l’equip llavors dirigit per Valverde en tercera posició. En cas de victòria, avui els de Rubi també podien tancar la jornada en zona Champions.
Rubi sacseja l’equip
El Vila-real ha après la lliçó i, des de l’inici del segon acte, ha estat un equip molt més compacte i ha obstruït per acumulació les ràpides transicions dels blanc-i-blaus que tant mal li han fet des del començament. Com que l’Espanyol s’ha trobat més oposició per arribar fins a la cuina, ho ha intentat sense èxit a través de centrades laterals i rematades des de lluny. Els de Calleja replegaven i es desplegaven amb velocitat per tal que Toko Ekambi i Gerard Moreno aprofitessin els espais que deixaven els defensors pericos a l’esquena. Després d’un primer acte de monòleg local, el duel s’ha equiparat a la represa.
Es consumien els minuts, i Rubi, amb l’objectiu d’accelerar l’Espanyol i recuperar les circulacions elèctriques del primer temps, ha fet entrar Melendo en el lloc de Granero. El partit reclamava la irrupció del menut interior blanc-i-blau, capaç de fer mal entre línies a un Vila-real cansat que venia de jugar dijous a Moscou. També ha saltat al terreny de joc Pablo Piatti en substitució del golejador Hernán Pérez, treballador i voluntariós, però sovint passat de revolucions com de costum, i Leo Baptistao, en detriment d’un Borja Iglesias negat de cara al gol.
Final feliç a Cornellà-El Prat
Rubi ha encertat amb els canvis. Melendo, molt participatiu des que ha sortit a jugar, ha desembussat el partit amb una passada a Sergio García que el del Bon Pastor no ha connectat, però que Sergi Darder, arribant des de segon línia, ha convertit en el 2-1 amb un xut ras i potent que no ha pogut desviar Asenjo i que ha fet esclatar Cornellà-El Prat, fred d’ençà que Toko Ekambi empatés un enfrontament que l’Espanyol tenia a la butxaca. Crit d’alliberament del balear i dels 20.032 espectadors que avui han acudit a l’estadi.
Els catalans havien fet ja el més difícil, però l’alegria gairebé es converteix en tragèdia perquè Gerard Moreno ha tingut a les seves botes el gol de l’empat després d’una greu errada en defensa de David López, que ja ha superat la seva lesió i avui tornava a l’onze. Diego López s’ha fet gran sota pals per frustrar la diana de l’ex blanc-i-blau en un mà a mà que hauria deixat sense resposta als locals. La seva aturada s’ha celebrat com un gol. I ja en el descompte, Piatti, que també ha sortit des de la banqueta, ha acabat amb el patiment de Cornellà-El Prat amb el 3-1 enfront d’un Vila-real bolcat a l’atac. Bona desmarcada de l’argentí, passada a l’espai de Sergio García i definició excel·lent de l’ex jugador del València. Festa grossa i final feliç gràcies a un triomf molt suat que li permet a l’Espanyol escalar fins a la cinquena posició i mantenir la condició de fortí inexpugnable d’un RCDE Stadium que no troba a faltar Gerard Moreno. L’efecte Rubi no s’atura.