Fede Bessone (Córdoba, Argentina, 1984) és un d’aquells Willy Fog del món del futbol que mai ha arrelat del tot en una plantilla concreta. De fet, la seva última experència, a El Prat de la Tercera Divisió espanyola, ha estat la més longeva com a jugador professional. L’argentí hi va arribar a mitja temporada 2015-16 i l’ha deixat a mig curs 2018-19 per fitxar pel Futbol Club Andorra, el club que Gerard Piqué ha comprat a través de l’empresa Kosmos i que actualment competeix en el grup 2 de la Primera Catalana. Anteriorment, aquest veterà lateral esquerre va defensar els colors del Barça C, l’Espanyol B, el Gimnàstic de Tarragona, el Leeds, el Swansea, el Kansas o el Millwall.
Com t’arriba l’oferta de l’Andorra?
La meva idea era retirar-me a El Prat, estava molt content i sempre m’havien tractat molt bé, però em va trucar en Jaume Nogués i em va explicar el projecte d’Andorra. Aleshores vaig decidir dir que sí per tot el que m’oferien i, sobretot, pel com. A la meva edat, que em deixin formar part d’un projecte tant engrescador és tota una oportunitat.
Quin és l’objectiu d’aquest projecte?
Volen dur el club al futbol professional el més aviat possible. He tingut la sort de jugar en equips professionals i sé el que se sent. Amb 35 anys em motiva tornar-me a sentir com un jugador professional . A més, he tingut converses amb en Jaume sobre el meu futur i tot allò que aportar en aquest projecte.
Coneix personalment a Gerard Piqué?
Jo vaig tenir la sort de conèixer-lo quan vaig estar al Barça, al Juvenil A, i tres anys al Barça C, just abans que ell marxés al Manchester United. A més, va venir fa unes setmanes i es va presentar davant de tot l’equip i vam estar parlant i recordant moments.
Què us va dir?
Ens va venir a explicar allò que ja ens havia dit tothom. Es va presentar i sobretot ens va dir que estiguéssim tranquils, ell sap de la dificultat d’arribar a dalt. Ens va donar un missatge de calma.
Calma però alhora pressió, no?
No, pressió no. Al final estem lluny dels de dalt. Va venir a dir-nos que ell era la imatge del club i de l’empresa, i que ens vindria a veure sempre que pogués. Això et fa molta il·lusió. Demostra que allò que ens havien dit és cert.
Darrere de Gerard Piqué hi ha més jugadors?
Sí, ens va comentar que hi havia més companys seus del Barça, però no ens va dir noms.
Què t’hi has trobat a Andorra?
Molt bona gent, un vestuari molt sa i uns entrenadors molt propers als jugadors. Els jugadors que ja hi eren ens han acollit molt bé i això ajuda quan arribes a un lloc nou. Ja estic totalment integrat. Al final, estem a dos hores de casa, i la cultura i l’idioma són els mateixos. Estem vivint un somni.
Quin és el teu rol dins l’equip?
L’entrenador espera que sumi experiència a l’equip. Quan tot va bé, no fa falta, però ara estem en una situació complicada perquè estem lluny de les posicions de dalt i no és fàcil canviar d’un dia per un altre. Passes de ser un club que està lluitant per no baixar a intentar lluitar per les primeres posicions. Però hem de lluitar per aconseguir el miracle.
És possible el miracle de l’ascens aquesta mateixa temporada?
Jo crec que sí. De moment, estem a 10 punts dels llocs d’ascens amb un partit menys. Es veritat que són molts punts i tenim poc marge d’error, però ho intentarem. Tenim partits per davant molt importants i hem de sumar de tres en tres.
Per cert, vas ser company de Leo Messi. Què recordes d’ell?
Vaig tenir la sort de jugar amb ell quan en Leo estava començant i ja apuntava maneres, despuntava per sobre de tots. Ell tenia 16 anys i ja estava jugant amb companys que tenien tres o quatre més que ell. Recordo que el pegaven molt. Era molt tímid: arribava, jugava i marxava.