El cartell musical de la Fan Zone del Barça avui a Sevilla ha estat molt més digne del Primavera Pop de Los 40 Principales celebrat a Rubí la setmana passada que de la idiosincràsia del club català. Anna Mena, el barceloní Arnau Griso -el de “posturea para que todo el mundo lo vea“- i, atenció!, els Gemeliers, els dos bessons sevillans amb postures de Justin Bieber sortits de La Voz Kids. Més enllà de la compartició de ciutat amb Griso, cap d’ells té la més mínima relació amb la cultura culer i hi desentona tant com la paraula ‘llapis’ en una cadena formada per ‘platja’, ‘mar’ i ‘sol’. Per si fos poc, també ha aparegut Arturo Valls dalt de l’escenari.
Però, observant la imatge ridícula que s’han emportat diversos artistes catalans en col·laborar amb el Barça -el cas més recent és del de Ramon Mirabet i Gisela a la celebració de la Lliga-, no es fa estrany que molts d’ells comencin a tenir reticències en acceptar la proposta. Sigui com sigui, el concepte Fan Zone cada vegada està perdent més el seu sentit de gaudi -i com a forma de separar les aficions rivals és relatiu perquè aquestes s’acaben barrejant en altres indrets del mapa- a causa que els seguidors, per molt que s’hi esforcen, no troben la manera de veure-la atractiva. Sobretot des que es deixa de vendre alcohol a partir de certes hores de la tarda. No han estat pocs els avisos que hi ha hagut avui entre camarades culers pel fet que no valia la pena entrar al recinte perquè no s’hi venia la substància euforitzant i depriment. De poc serveix que els autocars dels viatges organitzats pel club aparquin davant del recinte. En el bus 23, molts dels passatgers han demanat al conductor que els deixés al centre de la ciutat, però les seves súpliques no han estat satisfetes.
Si et passeges per les esplanades assolellades que acostumen a acollir les Fan Zone -sempre solen ser espais de crematori en vida i, en aquest sentit, a Sevilla s’ha assolit el nivell superlatiu en sobrepassar els 30 graus-, és habitual escoltar comentaris de “marxem a un altre lloc que aquí no hi fem res”. Així, molts afeccionats, com en d’altres finals, han preferit utilitzar les hores prèvies per visitar el centre de la ciutat que l’acull, el qual s’acaba convertint en la vertadera fan zone, més resguardada del sol, amb un paisatge més amable i interessant, i amb la possibilitat d’ingerir tant alcohol com es desitgi.
El primer gran fracàs d’aquest concepte en clau blaugrana va ser la de la final de la Champions League del 2015 a Berlín, situat a la Breitscheidplatz, plaça on un any i mig després hi hauria un atemptat en forma d’atropellament massiu en el mercat nadalenc. Durant les hores prèvies a la consecució de la cinquena orelluda blaugrana, la Fan Zone catalana va estar pràcticament buida perquè els culers van preferir ajuntar-se en les múltiples cerveseries de qualitat o visitar els llocs emblemàtics de la capital alemanya.
Des d’aleshores, s’han anat acumulant despropòsits que han allunyat el seguidor de la pretensió d’unir-se amb la seva tribu en el lloc especificat pels organitzadors de l’esdeveniment. De totes maneres, avui no es pot considerar precisament apagat l’ambient que hi ha hagut a la Fan Zone blaugrana -situada a l’Avinguda d’Itàlia i patrocinada per Estrella Damm- a partir de l’hora de dinar. Fins i tot, s’han format cues per entrar-hi a causa dels registres policials. La carpa principal ha estat l’escenari escollit per entonar càntics entre els centenars de seguidors, els quals han resonat com si la culerada ja no arrossegués una accentuada tristor per la traumàtica eliminació de Liverpool. De fons, els altaveus expulsaven el reggaeton de Luis Fonsi.