El Barça ha estat indultat en la gran majoria d’actuacions soporíferes d’aquesta temporada per la voluntat inqüestionable del vestidor d’assolir, després de tres anys sense fer-ho, la tant ansiada Lliga de Campions. Bona part del públic del Camp Nou ha decidit fer la vista grossa a partits dignes de becaina, conscient que Lionel Messi i els seus companys tenen entre cella i cella aixecar la Champions League el proper 1 de juny al Wanda Metropolitano. “Sembla que s’estan dosificant per les grans ocasions”, pensem tots. I no falta raó en vista de les exhibicions realitzades en partits transcendentals com el de Wembley davant el Tottenham Hotspur, el Reial Madrid a la Lliga o els dos enfrontaments davant l’Inter de Milà.
Fins ara, el Barça ha pogut justificar el fet d’afrontar els compromisos de Lliga i Copa amb el fre de mà posat -i les seves rotacions corresponents- amb un pla predissenyat per tal d’arribar al cent per cent als grans duels europeus. Com el d’avui a Lió. Des d’aquest dimarts, l’equip blaugrana deixa de tenir excusa. S’ho juga tot en tres mesos i, si tot va com ha d’anar, en set partits definitius: la tornada de les semifinals de Copa al Bernabéu i les tres eliminatòries de Champions League que el durien fins la final de Madrid. A la Lliga, com ha fet fins ara, li serveix seguir caminant sense accelerar el pas.
Però això no val a Europa. Repetir les sensacions dels dos darrers enfrontaments de Lliga, a San Mamés davant l’Athletic i al Camp Nou davant el Valladolid, al Groupama Stadium de Lió deixaria el Barça contra les cordes. L’OL no és un equip qualsevol. Com tampoc ho era la Roma, a priori inferior respecte el conjunt francès que avui s’enfronta als blaugrana. Un excés de confiança o pensar que es pot resoldre -com ja feu amb el Sevilla- en la tornada a Barcelona seria cometre un error imperdonable.
El Barça ha de mostrar la seva millor imatge. L’exhibida en una minoria de partits d’aquest curs, però en uns poquíssims duels que han demostrat que, quan l’equip culer vol, és una piconadora inexpugnable. Saltar a la gespa de Lió amb l’actitud habitual i la poca voluntat de practicar un bon joc de posició podria provocar l’allargament d’una ratxa que ajuda a entendre quin és el pes del Barça a Europa en els darrers anys: duu tres temporades sense guanyar fora de casa en una eliminatòria (des dels vuitens de la 2016-17 en un Arsenal 0-2 Barça), suma quatre derrotes i un empat i acumula 13 gols en contra i només un a favor.
Si els culers acaben aixecant l’orelluda, després del repte que es va marcar Lionel Messi assenyalant l’obligació d’aconseguir esa copa tan linda, la trajectòria d’anar trampejant entre l’avorriment i l’ensopiment a la Lliga quedarà oblidada. Però perquè això sigui possible, aquest dimarts 19 de febrer ha de quedar marcat com la data en la qual el Barça es va enfundar la granota de treball. Ha arribat l’hora de la veritat.