Thunderstruck és la cançó per excel·lència que reflecteix els símbols de poder i energia que han catapultat el grup de hard rock AC/DC a l’èxit internacional. És la banda sonora perfecta que ha sonat a l’estadi de l’Olympique de Lió com a prèvia de la primera semifinal de la Copa del Món. Els Estats Units, com a vigents campiones, ostenten el poder. I, per la seva banda, el caràcter enèrgic l’ha mostrat Anglaterra durant tota la competició. L’emoció estava assegurada.
No hi ha cap localitat a França més adient per alçar-se com a seu de la fase final més competida de la història. Una senyal més del salt qualitatiu dels darrers anys. Lió és el cor del futbol. La ciutat que ha fet bategar aquest esport fins a convertir el seu equip en una potència europea i en un referent per a molts clubs que, amb l’ambició d’assolir un nivell igual o superior, estan seguint les mateixes passes. Quatre Lligues de Campions consecutives – sis en total-, disset lligues i deu Copes de França han conduït les lioneses a convertir-se en la crème de la crème del continent. La inversió més gran que ha portat a les jugadores més potents. No hi ha una manera millor de reconèixer la tasca del club francès que acollint a casa seva l’èlit del futbol mundial.
L’última vegada que les nacions anglesa i nord-americana s’havien vist en un Mundial data del 2007. Llavors la selecció dels Estats Units va posar punt i final al camí de ‘les lleones’, en vèncer per 3-0 als quarts de final. Tot i així, mentre que les americanes han seguit acumulant èxits, l’equip de Phil Neville s’ha tornat més competitiu. Una prova d’aquesta progressió és la conquesta de la copa SheBelieves d’enguany –un torneig de preparació de cara a la Copa del Món-, on les angleses van aconseguir empatar a 2 contra les de Jill Ellis.
La fortalesa física, especialment en la vessant ofensiva, i mental d’Anglaterra són característiques destacables del seu pas per França. Les angleses s’han quedat a les portes de la final, però el seu rugit portarà cua al futbol del seu país, que cada cop compta amb més inversió dels grans clubs i que organitzarà l’Eurocopa del 2021. La clau que ajuda a les nord-americanes a encarar els enfrontaments és avançar-se al marcador. I, de fet, ho han aconseguit en cada partit. La sorpresa a l’onze de Phil Neville ha estat l’abscència de Megan Rapinoe, substituïda per una Christen Press que s’ha merescut la titularitat i que ha fet pujar l’1-0 als deu minuts amb una rematada de cap ben col·locada a l’escaire. Però l’actitud de ‘les lleones’ és la de no caure sense lluitar. Ellen White, la màxima golejadora anglesa, ha aparegut per signar l’empat.
La lluita per la Bota d’Or també està en joc. I, després de la diana d’Alex Morgan que ha tornat a col·locar els Estats Units per davant, la carrera s’ha situat entre ella i White, amb sis gols cadascuna. Rapinoe les segueix amb cinc. Hi ha un altre protagonista que ha generat controvèrsia en moltes ocasions durant tota la Copa del Món: el VAR. L’arbitratge ha tornat a fer acte de presència en anul·lar, encertadament per fora de joc, el segon de White que hagués fet allargar el partit. I, poc després, hagués pogut ésser determinant en donar per bo un penal que Anglaterra no ha sabut aprofitar. Els pronòstics s’han complert i Estats Units tindrà l’oportunitat de revalidar el títol. Potser diumenge l’afició acabarà cantant Born in the USA.