Al descans el marcador era de 2-0 per als espanyolistes: un excel·lent cop de cap de Javi Puado, a centrada de Sergi Darder, i un xut d’RDT al primer cop en una pilota mal treta de la defensa visitant donaven aquest bon avantatge que s’hauria pogut ampliar per un penal per mans d’Isi dins l’àrea madrilenya, que ni l’àrbitre ni el VAR han volgut donar. El Rayo, però, havia dominat la possessió mentre que l’Espanyol es deixava fer.
Just entrada la segona part, en el minut 2, Isi executa magistralment una falta, força llunyana, a l’escaire i escurça la diferència en el marcador. Els pericos comencen a patir i passen uns minuts difícils. Una pilota al travesser, enviada per Melamed iguala anímicament el partit que no té centrecampisme i va d’àrea a àrea. Podia passar de tot i el que passa, en el minut 78, és que una altra falta, encara una mica més llunyana, es treu en curt en lloc de penjar-la a l’àrea. Montiel avança amb la pilota sense que ningú li surti al pas i deixa anar un xut que li passa entre les mans a Diego López de tan fort com anava.
L’empat semblava injust per als locals, però, tornem a les sensacions, mentre l’Espanyol titubeja, el Rayo s’ho creu, de fet s’ho havia cregut tot i anar dos gols per sota, i arriba el seu tercer gol, en el minut 82, ara en la situació inversa: una mala sortida de pilota dels locals deixa Álvaro García davant Diego López i, lluny de posar-se nerviós, li fa una picadeta per endur-se els tres punts. Aquesta derrota blanc-i-blava és molt diferent de la de Girona on l’Espanyol també va perdre però dominant i jugant bé. Sembla que als pericos els ha entrat la por i que estan deixant a altres equips, com el Rayo, acostar-se massa a la classificació. Aquesta derrota farà mal, sobretot per la manera com s’ha produït.