És allò de sempre: “Spain is different”, Espanya es creu un món a part on no hi entren les regulacions internacionals i, a més pretén disfressar-ho com a “rigor i pulcritud”. A partir de la sentència exculpatòria de sanció per dopatge al ciclista Ibai Salas, l’Agència Mundial Antidopatge ho ha recorregut a l’Audiència Nacional i si aquest tribunal corrobora la sentència, Espanya corre el risc d’incomplir el codi mundial i rebre sancions dures, com ara quedar exclosa de l’organització del Mundial de futbol en una candidatura que s’està treballant conjuntament amb Portugal, entre altres esdeveniments internacionals amb data per celebrar-se a l’estat, com ara la Copa Davis.
La qüestió bàsica és la no acceptació a Espanya de la implantació del passaport biològic, una eina molt eficaç en la detecció del consum de substàncies prohibides i admès per tots els països occidentals signataris del Codi Mundial Antidopatge menys Espanya. Es tracta bàsicament de la recopilació dels paràmetres fisiològics d’un esportista a través de diverses anàlisis (sang, sobretot, i orina) durant un espai de temps prolongat per detectar anomalies atribuïbles exclusivament a conductes prohibides.
“Avui dia”, com diu l’Agència Espanyola Antidopatge (AEPSAD), “es creen noves drogues i substàncies dopants a un ritme sense precedents, summament indetectables i desapareixen del cos sense deixar cap mena de rastre en menys de 24 hores. Fins que s’aconsegueix el desenvolupament i aplicació d’un test vàlid per a descobrir-les, poden passar anys. Per aquestes raons, el passaport biològic és una excel·lent alternativa per garantir el joc net en l’esport d’elit, ja que està basat en l’estabilitat fisiològica del cos humà, i els marcadors biològics seguiran sent vàlids durant dècades”.
La Justícia espanyola, però, no pensa de la mateixa manera. En el seu recent, però ja cèlebre, sentència d’octubre passat, el Jutjat Central del Contenciós-Administratiu número 7 de Madrid va sentenciar a favor d’Ibai Salas i en contra del TAS (localitzat a Lausana, Suïssa) perquè no considera el passaport biològic un mitjà de prova vàlid: és a dir, s’estima que pot generar indefensió en l’esportista.
La percepció internacional sobre Espanya és que no es persegueix el dopatge. Espanya ja va ser suspesa el 2016 per falta d’harmonització legislativa amb el codi mundial, el que va poder comprometre la participació dels esportistes espanyols a Rio 2016: una catàstrofe que no va arribar a ocórrer, entre altres coses, per la comparació amb el dopatge massiu d’Estat a Rússia.
No hi ha estimació fiable sobre quant pot trigar l’Audiència Nacional en dirimir aquest assumpte, confirmen fonts judicials. Ara mateix, Espanya està en compliment, en haver-se ja tramitat el projecte de la nova Llei Orgànica de Lluita contra el Dopatge en l’Esport, que adapta la nostra normativa al nou Codi Antidopatge de l’Agència Mundial (en vigor a partir de l’1 de gener de 2021). Una de les seves novetats és que el Tribunal Administratiu de l’Esport (TAD), dependent del Consell Superior d’Esports ja no revisarà més casos de dopatge en el futur: serà substituït per un tribunal especial compost per metges, juristes i professionals de l’esport.
La pilota està a la teulada de l’Audiència Nacional. En el Consell Superior d’Esports, prefereixen no especular amb les conseqüències d’una decisió confirmatòria per part de l’AN. “Tindríem un problema molt seriós”, afirmen fonts autoritzades: “Només quedaria apel·lar al Suprem, i ja no seria tan fàcil convèncer l’AMA que interposés un altre recurs. Hi hauria sancions, i un problema potencialment molt greu per als nostres esportistes i les nostres candidatures de què ningú avui no sembla ser-ne molt conscient”.