Va haver-hi un temps, no fa gaire, que les perles del planter de la masia decidien marxar del club. Això passava per dues raons antagòniques: la primera que, la Masia seguia produint excel·lents jugadors i els clubs que no tenien encara una estructura de futbol base tan ben dissenyada i productiva, s’hi fixaven i venien a “pescar”. La segona, perquè els jugadors veien que l’accés al primer equip era molt difícil, ja que la política del club era més de talonari que no de cuidar el planter. Tot això, s’està començant a revertir.
El central Èric Garcia, que va sortir del Barça per anar al Manchester City d’en Pep Guargiola, acaba d tornar al club on es va formar i, lògicament ha dit que “Jo sóc un culer més i la meva idea sempre ha estat tornar al Barça. El meu somni és triomfar aquí. He esperat el que calia, l’important no és el que ha passat sinó el que ha d’arribar per davant”, ha dit en referència a les vegades en què ha sonat com a possible la seva incorporació sense que acabés de quallar.
És un fitxatge de futur d’un jugador que mai no hauria d’haver marxat i, de fet, filosòficament, no ha acabat mai de marxar perquè ha estat sota la “custòdia” de Pep Guardiola. Del jugador de Martorell, l’entrenador de Santpedor n’ha dit que “és com un fill” i el jugador ha opinat de l’entrenador: “Guardiola és un grandíssim entrenador. Li estic molt agraït per la confiança que em va donar a l’arribar a Manchester. Treballa molt la tàctica amb els jugadors i per això té l’èxit que té, aquí o a Manchester”. Aquest sí que és un fitxatge de futur per estar-ne ben KUNtent.