S’havia guanyat el dret el Barça a reservar tots els titulars contra el Huesca i Valverde ha inventat un híbrid entre suplents i jugadors del filial que ha dominar sense perill al camp del cure (0-0). Todibo (que ha debutat en partit oficial), Murillo i Umtiti han format una línia de tres al darrere. Malcom i Moussa Wagué (lateral del filial que ha jugat avui per primera vegada amb el primer equip) han fet de carrilers i Riqui Puig i Aleñá han acompanyat Arturo Vidal al mig del camp. Només Dembélé i Ter Stegen, dels titulars, han saltat a l’Alcoraz en una alineació completada per Boateng.
Ha sorprès Todibo, contundent, atrevit i expeditiu. Ha destacat Wagué, que ha jugat exactament igual que com ho fa al filial. I ha enamorat, un cop més, Riqui Puig, que deixa flaixos de jugador top quan es tracta d’assistir a algun company. Al minut 20 ha filtrat una passada exquisida per Dembélé, que ha vist com Santamaría interceptava la seva rematada.
Riqui Puig dóna continuïtat al joc. Arrisca, accelera, distribueix i decideix. Li falta presència defensiva i rapidesa, de vegades, a l’associació. Res que no es pugui millorar. Però té dinou anys, i per sobre de tot, parla l’idioma del seu ídol, Xavi Hernández. És a dir, parla l’idioma del futbol de toc que tantes vegades ha enamorat al Camp Nou. Per això Riqui Puig és el fill pròdig del barcelonisme: un jugador creat, format i educat per comandar el mig del camp del conjunt blaugrana. Quin futur li espera al Barça al mig del camp amb Riqui Puig, Aleñá i De Jong?
Preocupa Umtiti
Ernesto Valverde va dir que Umtiti havia de guanyar-se un altre cop el lloc a l’onze. I la veritat és que Umtiti sembla que vulgui passar desapercebut. Està desconegut Umtiti i les seves actuacions conviden a pensar que hi ha quelcom que no gira rodó al seu genoll. Sí que ha demostrat maneres Todibo, que en la seva posada en escena, igual que Wagué, ha deixat detalls de qualitat.
Sense Messi, Dembélé s’ha mogut amb llibertat per la zona d’atac, iniciant contínuament cavalcades que han acabat en no res. El francès necessitava rodar-se després de la lesió de cara al partit vital de dimarts contra el Manchester. Han destacat els titulars de cara a dimarts i s’han reivindicat els joves que piquen a la porta de Valverde. Són els detalls d’un partit gairebé intrascendent, doncs el Barça només compta els partits que li manquen per convertir-se, de nou, en campió de Lliga.