El jugador Emmanuel Petit solament va estar una temporada al Barça, la 2000-01, i no va mai encaixar-hi ni pel seu joc ni, sobretot, per la seva actitud. Llàstima! Va ser un error fitxar-lo i tal dia farà un any.
El que passa és que ja en fa 19 i, intermitentment, Petit va deixant anar frases en contra del FC Barcelona sense que vinguin a tomb. Ara acusa els companys al vestidor de “racisme” per “obligar-lo a parlar en català”
El francès ha tret un llibre de memòries i titula “Barcelona, per desgràcia meva” el capítol dedicat al seu temps de blaugrana on hi trobem frases com: “Tan aviat com vaig arribar a Barça la gent em deia: ‘no intentis aprendre castellà, has d’aprendre català’. I jo els deia: ‘Estic a Espanya, no?’. I ells responien: ‘ No. Estàs a Catalunya ‘. Vaig acabar fart d’aquest tipus de coses que estan molt a prop del racisme. “Parlem de futbol, no de política ni religió. Vaig voler anar-me’n. Vaig cometre un gran error”.
Si realment tingués alguna mena d’interès, estaria bé que algun company d’aquell vestidor ens en fes cinc cèntims del perquè d’aquesta sorprenent rancúnia que arrossega Petit del seu any al Barça.
De fet, no cal. El silenci, a més de ser una actitud cavallerosa, és més eloqüent que tot el que Petit pugui escriure.