Els Dragons Catalans són quelcom més que un club esportiu. Són els únics forans que disputen la Super League de rugbi a 13, la competició més potent de l’hemisferi nord. Una lliga disputada per onze clubs anglesos i un de francès, que a més, fa obertament bandera del sentiment català. El nom, l’himne o l’escut (un drac que escup foc formant les quatre barres de la senyera) són les senyes d’identitat dels Dragons, que dissabte, davant dels Warrington Wolves, intentaran endur-se a Perpinyà la primera Challenge Cup de la seva història. En el record, la derrota en la final del 2007 davant 85.000 espectadors a l’estadi de Wembley.
La final de la Challenge Cup és un dels grans esdeveniments del calendari anual en el rugbi a 13. Amb més de 122 anys d’història, la Challenge és una competició eliminatòria que es disputa paral·lelament a la Super League. Extrapolant-ho al panorama futbolístic, estaríem davant d’una competició semblant a la Copa del Rei. Hi participen equips d’Anglaterra, Escòcia i Gal·les. Fins a la cinquena ronda, quan entren en disputa els equips de la Super League. Entre ells, els Dragons Catalans, l’únic conjunt participant que prové de l’exterior de les illes britàniques.
Després d’un complicat inici de temporada, en què els catalans van sumar únicament dues victòries en els primers onze partits, l’equip va aixecar el vol. Coincidint amb el canvi de dinàmica, van arribar les primeres fases de la Challenge Cup. Els perpinyanencs aconseguien tres victòries de nivell que els acostaven a la final. Per davant, un darrer escull. El St. Hellens, l’incontestable líder de la temporada regular a la Super League. Un partit a cara o creu a territori anglès, on els Dragons no van donar opció al seu rival, superant-lo per 16 a 35.
Els Segadors i els Dragons
Des de fa anys, el cant d’Els Segadors ressona a l’estadi Gilbert Brutus de Perpinyà abans de cada partit. És l’himne de l’entitat, i com a tal, acompanya l’equip en tots els partits com a local. Amb motiu de la final, el protocol estableix que el primer en sonar sigui l’himne britànic. Els dubtes sorgien amb què s’havia d’escoltar després. En els darrers dies s’havia especulat amb què s’interpretés La Marsellesa, l’himne nacional de França. Però finalment, sembla imposar-se el sentit comú. Segons ha avançat la cadena France Bleu Rousillon aquest matí, en els instants previs del partit, els jugadors i seguidors dels Dragons podran escoltar i sentir Els Segadors, interpretat per una coral de Londres.
I la USAP?
Als no tan iniciats en la matèria, al parlar de rugbi i catalanisme, pot venir-los al cap la USAP, l’altre gran club de la ciutat nord-catalana. Els Sang et Or, sobrenom amb què es coneix la USAP, disputen una altra disciplina esportiva, el rugbi a 15 (també conegut com a rugbi unió). Tot i que, en un primer cop d’ull, puguin semblar el mateix esport, les normes i el codi que els regeixen tenen poc a veure. El rugbi a 13 (el que disputen els Dragons), va néixer a finals del segle XIX a Anglaterra, com una escissió de rugbi unió. La principal discrepància fou l’acceptació del professionalisme. Els impulsors del rugbi a 13 defensaven que els jugadors poguessin cobrar, enfront del rugbi tradicional, que no veia amb bons ulls aquesta decisió. Cal remuntar-se fins el 1995, quan es van eliminar les restriccions al rugbi a 15 i va passar a la legalitat una pràctica que venia realitzant-se de forma encoberta.
Mentre Els Segadors sona en els partits dels Dragons, és L’estaca de Lluís Llach la que acompanya la USAP a l’Aimé Giral. Dues entitats que representen la senyera i els colors groc i vermell a l’elit mundial del rugbi.