Els darrers Jocs Olímpics celebrats a Rio de Janeiro, l’any 2016, van acabar d’ensorrar un país immers en una crisi econòmica i social enorme. Brasil va patir les conseqüències d’haver invertit més de 10.000 milions de dòlars en unes infraestructures que avui ja estan inutilitzades, a excepció dels grans estadis de futbol, deixant el poble en un estat de caos del qual, dos anys després, encara no n’ha sortit.
El Comitè Olímpic Internacional (CIO) és conscient que els seus Jocs no poden arruinar Estats i vol evitar, a partir d’ara, que les inversions en construcció de recintes esportius o mobilitat serveixin únicament per a les competicions que un país ha d’albergar durant la celebració de les competicions olímpiques. Una despesa de 500 milions no pot anar destinada a la disputa de trenta partits de tenis durant un període de vint dies.
Els Jocs Olímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona que aspira a organitzar Catalunya l’any 2030 parteixen d’aquesta premissa. El CIO descartarà qualsevol comitè organitzador dels JJOO que tingui previst destinar una forta inversió en la creació d’infraestructures per acollir la cita. Els Governs no s’han d’endeutar, no han de gastar diner públic amb uns Jocs Olímpics, un fet que facilitarà l’entesa entre el Govern de la Generalitat i el Gobierno espanyol, que hauran d’aportar una mínima inversió.
El pressupost d’aquests Jocs Olímpics està calculat en uns 1.300 milions d’euros, 900 dels quals ja els aporta el Comitè Olímpic Internacional. Per tant, Catalunya i Espanya només s’han de preocupar per trobar la resta: 400 milions d’euros. Fonts del Govern expliquen a La República Esportiva que “aquests 400 milions s’hauran de cobrir amb la venda d’entrades, venda de marxandatge, aportació d’empreses del país i aportació de les administracions”, entre les quals s’hi troben l’Estat, la Generalitat, les Diputacions i els Ajuntaments.
Des del Govern expressen que, un cop es conegui la xifra definitiva que recaurà en les administracions públiques, es podrà valorar realment l’impacte econòmic que suposarà per a Catalunya, però ja avancen que significarà “una aportació mínima i més que raonable i digerible”.
Pressupost i inversió
De fet, la Secretaria General de l’Esport distingeix entre el ‘pressupost operatiu’ i la ‘inversió’. El pressupost operatiu, el que es calcula en 1.300 milions d’euros, és el dissenyat per les partides destinades a l’organització de l’esdeveniment: àrbitres, transports, desplaçaments, allotjaments, producció d’imatges, mitjans de comunicació o seguretat.
A l’altra banda hi ha la inversió, no inclosa entre aquests 1.300 milions, i que servirà per adequar les instal·lacions ja existents per tal d’acollir els Jocs. No se’n construiran de noves, però sí que es podran realitzar treballs de millora en recintes que ho necessitin. El mateix Govern en posa un exemple: “Si es fa una prova de gel al Palau Olímpic de Badalona aprofitarem, per exemple, per renovar l’enllumenat, els seients i la climatització”. Això suposarà també, segons admeten des de la Generalitat, una “aportació mínima. La gent té la idea dels Jocs d’abans, on s’havia de transformar la ciutat i construir les rondes o el Palau Sant Jordi”. Ara, el Comitè Olímpic no ho permet. “Els Jocs s’han d’adaptar a les instal·lacions existents o a les que ja estiguin igualment previstes de fer en el país hi hagi Jocs o no”, insisteixen des del Govern.