Encara falta molt per arribar a la paritat salarial en l’esport, però un bon pas endavant s’ha aconseguit als EUA quan l’equip masculí i el femení seuran conjuntament a la taula de negociació de les bonificació i premis per al proper mundial de Qatar. Efectivament, la “patronal” és la mateixa i el que es decideixi regirà per a les dues seleccions estatals nord-americanes.
Sense voler tirar aigua al vi, hi ha tres raons col·laterals. La primera, i possiblement definitiva, és que, en cas de no haver-se fet així, la federació es podria enfrontar a un procediment judicial, llarg i costós, però que les jugadores estaven disposades a engegar i que, amb l’irrebatible argument de la igualtat salarial, ho tenien guanyat.
El segon tema és que l’equip femení nord-americà està obtenint molt millors resultats, a escala internacional, que els seus col·legues masculins i la situació, en aquest país, era manifestament injusta, especialment atenent a les audiències televisives. I la tercera, la que més ens agradaria que hagués pesat, és que el futbol (o soccer com allà se’n diu) ha arrelat molt més en l’esport femení que no pas tant en el femení on hi ha altres esports molt més arrelats, com ara el futbol americà, el bàsquet i el beisbol. Efectivament, als USA, del soccer se n’ha fet bandera en l’esport femení, està creixent com l’espuma, l’emmirallament de les nenes amb l’exitós equip estatal és molt gran, i la discriminació salarial grinyolava molt provocant moltes declaracions a favor de “l’equal pay”.