Ara fa una dècada, els Dragons Catalans trepitjaven per primera vegada en la seva curta història la ciutat de Barcelona. Només tenien quatre anys de vida i ja havien assolit, el 2007, la seva primera final de la Challenge Cup, la competició d’eliminatòries del rugbi anglès. Bernard Guasch, fill d’un refugiat republicà català, ànima màter d’aquest club, va decidir fusionar els dos equips més importants del rugbi a tretze de la Catalunya Nord -el XIII Català i el Saint-Estève- per convertir els Dragons en un emblema de país i en un conjunt que pugués disputar sense temor la SuperLliga, el prestigiós campionat d’Anglaterra, el país amb més tradició del rugbi a 13.
Amb una declaració d’amor permanent a Catalunya, els Dragons Catalans no només van decidir homenatjar el país amb el seu nom. També van adoptar els colors de la senyera per a la roba de joc i Els Segadors, l’himne nacional del Principat, com la melodia que representa el club i que sona els tots els seus duels oficials, inclosos aquells que disputa lluny de Perpinyà. Sense dubtar-ho, els Dragons es declaren inequívocament catalans allà on es desplacen.
Deu anys després d’aquell partit a l’Estadi Olímpic Lluís Companys -davant els Warrington Wolves-, l’equip de la Catalunya Nord ha tornat a Barcelona per la porta gran. Convertit en el vigent campió de la Challenge Cup, un títol assolit l’agost passat al mític estadi de Wembley, els Dragons han tenyit el Camp Nou d’alegria en una tarda històrica de rugbi a tretze. Els perpinyanencs han dut aquesta modalitat a l’estadi blaugrana per primera vegada en la seva història -davant uns 26.000 espectadors- i ho han fet vestits amb una samarreta única per a l’ocasió, homenatjant el Barça per la cessió del seu temple amb una roba a franges verticals blaugrana.
El Camp Nou ha viscut una festa de catalanitat. Més enllà del partit de rugbi, el camp del conjunt culer ha estat l’escenari d’una jornada plena de significació i fortament marcada per les reivindicacions nacionals. Dues pancartes gegants amb els textos “L’autodeterminació és un dret, no un delicte” i “Independència” han presidit la imatge emesa arreu del planeta per les televisions, mentre les colles castelleres d’El Prat de Llobregat i de Barcelona formaven els seus pilars a la gespa de l’estadi sota l’atenta mirada del president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, present a la llotja. De manera espontània, a les 17:14 hores de la tarda, el públic ha entonat els crits d’independència habituals i ha demanat l’alliberament dels presos polítics.
Fotografies d’Svetlana Akimova / Plataforma ProSeleccions Esportives de Catalunya