Encara queden dos anys, però unes eleccions a la presidència del Barça no es preparen amb pocs mesos d’antel·lació. I sinó que li preguntin a Joan Laporta, que va fer pública la seva intenció de presentar-se als comicis del 18 de juliol del 2015 quatre setmanes abans. Ho va fer el 16 de juny, confiant que la seva experiència i una capacitat indubtable d’atracció serien suficient carta de presentació per disputar-li la cadira presidencial a un Josep Maria Bartomeu feliç, conscient que el triplet el projectava com el gran favorit per asseure’s, de nou, a la llotja. Bartomeu va acabar essent president.
Tot i que manquin més de 24 mesos per a la recta final, el tauler d’escacs es mou sense fre. L’entorn camina amb la vista posada en el 2021, però els possibles candidats es mantenen en alerta amb la sospita que la directiva actual es disposi a convocar eleccions en el cas que a Lionel Messi se li acudeixi aixecar la Lliga de Campions al Wanda Metropolitano el proper 1 de juny. Un extrem que des del mateix club es descarta. “No les avançarem”, asseguren, negant fer ús d’una maniobra patentada per Josep Lluís Núñez, especialista en aprofitar l’eufòria dels títols per mantenir-se durant 22 anys en el poder.
La junta del Barça no té dubtes que les eleccions seran l’estiu del 2021, un cop finalitzi el mandat d’un Josep Maria Bartomeu que no podrà tornar-se a presentar. Haver heretat el càrrec de Sandro Rosell el gener del 2014, a mig mandat iniciat el 2010, l’inhabilita per tornar a ser president. Però allò que encara no tenen clar els membres de la directiva culer és qui dels presents liderarà la candidatura continuïsta. Tots els camins assenyalen Jordi Cardoner i Casaus, vicepresident primer, màxim responsable de la Fundació FCB i un home que prepara des d’anys ençà el terreny que el dugui a la presidència. Si en un futur ocupés la localitat central de la llotja seria la persona més feliç del món.
Ara bé, Cardoner és conscient que engrescar bona part dels seus companys per afermar una única candidatura continuïsta és una tasca complicada. El mateix vicepresident ha expressat els seus dubtes en alguna reunió de junta i, de fet, dins de la mateixa directiva ja ha sorgit un grup de cinc persones que estaria disposat a formar una nova proposta en el cas que Cardoner no disposi del suport necessari. El net de Nicolau Casaus tampoc genera consens entre certs exdirectius amb ascendència sobre Josep Maria Bartomeu, com l’expresident Rosell, persona de confiança del màxim mandatari culer i de qui la seva opinió segueix tenint un pes especial. Tot i això, Bartomeu no es planteja, a hores d’ara, la incorporació de nous directius per tal que se situïn al capdavant del nou projecte. Ni Jordi Roche, un nom que acostuma a formar part de les travesses, ni Enric Crous, expresident adjunt de Damm -vetat en el seu dia per Cardoner-, seran protagonistes del relat.
Des del Barça es treballa de valent per preparar el proper assalt. A meitat de mandat, els moviments al club assenyalen les urnes del 2021. En especial l’entrada de Jaume Masferrer com el màxim responsable de l’àrea de presidència. El setembre passat, qui havia estat cap de campanya de Joan Laporta el 2003, de Sandro Rosell el 2010 i del mateix Bartomeu el 2015 va acceptar la proposta del president per convertir-se en executiu oficial de l’entitat. En diem ‘oficial’ perquè fins aleshores treballava pel Barça com assessor personal extern de Bartomeu, redactant-ne els seus discursos i essent la persona de màxima confiança del president en la presa de decisions. De fet, aquesta incidència sobre el dia a dia va generar certes tensions internes, sobretot en l’àrea de comunicació, de la qual va acabar allunyant-se’n el seu responsable i actual mà dreta del precandidat Víctor Font, Albert Roura, avorrit de la influència de Masferrer en la seva parcel·la.
A dia d’avui, Masferrer és la persona que duu personalment els aspectes interns de més transcendència institucional. Per exemple, les reunions amb la Secretaria General de l’Esport en les quals s’ha abordat sense complexes la inclusió del vot electrònic en les properes eleccions, una opció reiterada durant els darrers mesos pel mateix Font. El Barça hi té un interès i no posarà pals a les rodes si la llei acaba amb la limitació de la votació presencial com l’única fórmula per participar en els comicis. La proclamació de Maria Teixidor com la primera secretària de la història del club tampoc és una casualitat.
L’oposició
Tot i rebutjar aquesta denominació -de fet, no s’hi impliquen en el dia a dia-, el grup extern de precandidats no està del tot aturat i ja prepara l’assalt a la presidència. Qui més actiu es mostra, per obligació, és Víctor Font. L’empresari granollerí, vivint a Dubai per motius laborals, era fins fa ben poc un desconegut en l’escena culer. La voluntat de presentar-se a les eleccions del 2021 l’ha fet avançar la sortida, conscient que el soci barcelonista necessita posar cara als futurs presidenciables per tal de poder tenir opcions en la recta final. Font està preparat en el cas que les eleccions s’avancin i, de fet, des d’aquest gener configura aparicions estratègiques perquè el seu nom comenci a sonar amb força entre els socis.
Qui també ha admès que es tornarà a presentar és Agustí Benedito. El barceloní, que no descarta la convocatòria immediata si el primer equip de futbol assoleix el triplet, reconeix que no tindrà cap dificultat per mobilitzar, de nou, el seu grup de treball. Hi anirà, siguin aquest estiu, el 2020 o 2021, i encara que Joan Laporta decideixi fer el pas altra vegada. L’expresident manté l’ambició de tornar a liderar el Barça i, a hores d’ara, la seva intenció és participar en les eleccions, tot i certes recomanacions rebudes en els darrers mesos per tal que permeti el pas a les noves generacions de l’entorn cruyffista. Per alguns dels precandidats, la presència de tres defensors d’aquest model facilitaria la victòria de la candidatura continuïsta, tal i com succeí el 2015.
Pel què fa altres noms, l’exdirectiu i excandidat Toni Freixa és qui més presència mediàtica acumula, amb aparicions en diverses tertúlies radiofòniques, però encara no té decidit si formarà part de la cursa per fer-se amb el control de la llotja. L’advocat no descarta res, tret d’un avançament electoral que perjudicaria el projecte liderat per Josep Maria Bartomeu. Un excompany seu de junta, Javier Faus, a qui també s’ha arribat a situar en l’òrbita presidencial, ha optat per centrar els seus esforços en comandar la renovació del Cercle d’Economia, del qual n’és tresorer i principal candidat a màxim dirigent. Santiago Salvat, empresari del sector de la comunicació i un dels homes de Joan Laporta en les eleccions del 2015, participarà en la cursa, encara que no en pot definir la seva funció. O liderarà una candidatura o aportarà la seva experiència electoral -seria la tercera vegada- adherint-se a la proposta d’un altre presidenciable, tot i que descarta tornar a formar part de l’equip de Laporta.