Hem vist la tornada als camps sense aficionats a la grada, per primer cop a la història, hem vist com el VAR i el comité d’apel·lació segueixen fent de les seves i hem vist com Raúl de Tomás, qui havia de ser el nostre “salvador” està fora de joc, i també hem vist com els nostres jugadors han canviat el xip.
Després del primer partit després de la represa, jugat a casa contra l’Alavès, estàvem una mica escèptics. No sabíem si el resultat era un xic fictici pel fet de jugar contra 10, però el que està clar és que aquella jornada, havent fet la nostra feina, fins i tot la sort va estar del nostre costat, cosa que no havia passat en tota la temporada, ja que cap dels nostres rivals directes va arribar a puntuar. I tot això amb RDT a la banqueta per “molèsties”. Dos gols, un d’ells de Bernardo, ens van fer creure que sí, que era possible, però estàvem una mica a l’expectativa del que passés dimarts, contra tot un Getafe.
I va arribar el dimarts, i va arribar l’àrbitre, i va arribar el VAR. Però també va arribar un sensacional Pipa, un magnífic Calleri, un espectacular Embarba i un Sant Diego López. El que no va arribar va ser el gol i és que RDT ni va viatjar, ara ja amb “tendinitis” al genoll.
Vàrem jugar contra tot i contra tots, i els nostres jugadors, els que estaven al camp, varen demostrar que aquest equip té molt a dir encara. I que dóna igual que ens treguin a Bernardo injustament al minut 20. No és una queixa, és un fet. L’expulsió de Bernardo és massa justeta en els temps que corren, tenint un VAR i jugant-nos el que ens juguem tots, i en les circumstàncies que ho fem, és massa justeta. Clar que si veiem que l’àrbitre del VAR és de Ses Illes…
Bé, conspiracions a part, aquest equip ens va demostrar dimarts que és una lliga nova, que volen estar a primera i que la resta d’equips no ho tindran tant fàcil com es pensaven.
I tot això, a banda d’RDT, un jugador que va arribar al gener, que anava a gol per partit fins que primer l’adductor i després el genoll han fet que sigui un vist i no vist.
L’Espanyol ha demostrat que pot fer moltes coses sense Raúl de Tomás, i estic convençuda que jugant com juguem, el gol arribarà, esperem més d’hora que tard, però arribarà. RDT ara per ara, per mí, ha passat a ser totalment secundari. Si no estàs ara, quan més et necessita l’equip, si ara, no hi ha cap infiltració possible que et deixi jugar nou partits, si ara, que només tenim finals, no hi ets, després de tres mesos a casa, per mi, no mereixes portar la nostra samarreta. Recordem que tot és per una tendinitis, i sé del que parlo perquè jo en pateixo una. Al mateix lloc. Això sí, ni un euro menys de la clàusula per la seva venta.
Així que ho sento per qui ens volia veure a segona, però la temporada vinent fem 120 anys i els nostres jugadors, els de veritat, volen que ho celebrem a primera, d’on som i d’on serem, perquè sí, cada dia tinc més clar que ens en sortirem.